diumenge, d’agost 26, 2007

Peix o no peix

Ara que surten restaurants japonesos de sota les pedres, alguns d'ells antics xinos reconvertits, cal decidir-se en l'especialitat bàsica d'aquest: carn o peix.

Una opció econòmica on atipar-se de peixos crus és el restaurant Sakesushi de carrer Vèlia, un buffet amb totes les de la llei, res de cintes rotatòries. Per 12,50€ la nit i els caps de setmana per persona, i les begudes a un econòmic 1,75 €, el restaurant (del que no recordo el nom, però està a vint metres del passeig de Fabra i Puig) és petitet i de servei ràpid i agradable, i té una taula en una paret amb safates de makis, nigiris, sashimis i d'altres empanadilles i fregids, gairebé tot fred (tret d'unes ales de pollastre arrebossat d'allò més saboroses). Hi ha una carta de plats calents de quantitats mínimes però suficients, i d'on es pot repetir tants cops com es vulgui (el chop suey de verdures és força bo). La tempura fa aigües per tot arreu, massa refregida. El peix no és una delicatessen, però s'empassa força bé i et deixa ple fins a dir prou.

La opció planxa és al carrer Garcilaso 139 , el restaurant japonès Kyoto Tepanyaki. Aquí no demaneu peix, perquè no val una merda. Els makis tenen el tacte d'una galleta maria mossegada. La gràcia està en la cuina a la planxa, feta al bell mig del restaurant pel xef, excel·lent. El cuiner monta tot un espectacle per a fer els fideus i els flambejats, i només sap greu que hi hagi taules que aplaudeixin després de cada foguerada, com aquells que aplaudeixen quan aterra un avió. Hi ha més xivarri que en el de carrer Vèlia (molt més)
, i l'espera per l'àpat és tan llarga que alguns comensals van dedicar-se a picar amb els sticks a les copes (síntoma d'una societat en vies de desenvolupament com la nostra). A destacar plats deliciosos com l'arròs amb salsa de soja i anguila, que va trigar una hora i mitja en arribar a la taula, però amb el que ens vam llepar els dits. Bé de preu, cal anar sense presses ni gana, només pels plats a la planxa.

5 comentaris:

Mallerengu ha dit...

Ja li diré a la meva dona.

Lo Gené ha dit...

A mi em fa enrere el cridori i la tardança... i com soc un pijo al que no li importa pagar 60...

Ara, si m'inviten, jo feliç. Panxa plena gratis. Apunti-ho, Doc, apunti-ho.

setry ha dit...

El "japo" de la calle velia se llama Sakesushi y está a 8 metros de donde yo vivo :P

Voy al menos una vez por semana. Por cierto, es genial la sargento que controla los camareros xD

Questionaire ha dit...

Com deia el mític Mike Hammer, Interpretat pel bo d'en Steacy Keach: "Tomaré nota".

albert ha dit...

A mi també em fa enrera la cridoria, però bé, en prenem nota. A Igualada els japos brillen per la seva absència i va bé, quan pugem a Barcelona, saber on hem d'anar.

Per cert, ahir vaig descobrir que el bar on vaig a veure el futbol ha estat adquirit per uns xinos. Entranyable. Crec que, de moment, el tracte i el caliu humà es mantindrà. Potser ara els entrepans seran de pa xino i el licor de lagarto correrà com la cervesa. Cap problema. Ens adaptarem als nous temps.