dimecres, de setembre 05, 2007

Els matins amb Josep Kancho

El Senyor Brillant m'ha il·luminat amb el concepte de Kancho, un joc/pràctica/vexació que desconeixia per complet i que resulta que és tota una febre a nivell mundial. Des d'avui, em declaro kanchista, i em dedicaré a perfecció la tècnica alhora que duc l'evangeli arreu on vagi.

El Kancho, que consisteix en col·locar les dues mans en posició de pregària/pistola amb els índexs junts i presionar la regió anal de la víctima per sorpresa i amb traidoria, té múltiples avantatges. Es pot practicar a qualsevol lloc, no necessita una preparació física especialitzada, pots considerar diferents nivells de dificultat i, sobretot, és gratis (bé, a Corea del Sud hi ha gent detinguda, però és una nimiesa). El kancho no costa diners.

Com sempre, aquí només importem coses que no només s'han de pagar, sinó que a més són cares. Les dues últimes tonteries que he descobert que són una completa estafa que només serveix per emplenar les pàgines de tendències de les revistes cool, són:

El Sukarté. El venen al Teashop, com a substitut del sucre per endolcir les tasses de té. Si us voleu prendre un capvespre, un té amb cireres japoneses, un de vainilla amb crocant o el que sigui, obriu una ampolleta d'aquestes diminutes que semblen les de les pòcimes del doctor Jekyll i hi tireu una mica de xarop a la infusió. I una merda. Ni endolceix, ni té bon sabor, ni res. És un robu. És la cosa més inolora i insabora que he tastat des d'aquella vegada que vaig menjar un tros de plàstic d'embalar amb bombolletes.

El Brume d'Oreiller, o Pillow Mist. Una cosa amb aquest nom afrancesat només podia ser perfum i només es podia vendre a la botiga L'Occitane de Provence. Aquest comerç, com tothom sap, va ser creat només per a formar part d'algun capítol d'alguna novel·la chic-lit. En principi, serviria per aplicar sobre el coixí, i la seva flaire a lavanda i no sé quantes herbes provocaria un son tranquil, fruit del relax de l'aromateràpia. Ja. Al final sembla que t'en vagis a dormir al Sephora, la qual cosa encara posa més nerviós, si ja tens problemes per clapar. I no és barata. Crec que a Le Butron d'Albània, una botiga molt més barata, també venen productes per conciliar el son, molt usats entre la població kosovar.


3 comentaris:

david fluxà ha dit...

Una persona que hi entén molt d´això d´escriure m´ha recomanat aquest blog, i veig que no s´ha equivocat...
passaré més vegades per aqui.

albert ha dit...

Això del Kancho pot fer estralls. A veure si els avis "cebolletas" enlloc d'arrambar-se a les noies en aglomeracions passen directament a l'acció i Kancho que t'he clavat. Que gran.

Questionaire ha dit...

Osti, practicar-li Kancho a en Cuní pot ser difícil, amb aquest cul-de-galeta-Maria que gasta...