divendres, de setembre 28, 2007

Tac to the future

Hi ha una porta intertemporal al mig de la sala, però no em fan vestir amb cap uniforme blanc de lycra ajustada. M'estiren a la camilla i em centren el cap, no el moguis, tanca els ulls, i aleshores comencen les proves. Tot resta en silenci, el murmuri llunyà d'una màquina, fins que em mouen a través del portal. Sorolls de bombeig, xiulets esmorteïts i la sensació que la curvatura de l'espai temps m'atravessa el cos.

S'atura. No ha anat bé. T'hem d'injectar. I en un tres i no res tinc una via al braç i una altra màquina impulsant un líquid incert dins meu que m'escalfa la gola. No obris els ulls! No et moguis! I tot torna a començar: bum bum bum, nyec frish. Vull mirar, però no puc, respiro massa fort i , de sobte, el silenci.

-Ja està, ja pots mirar.
No és un morlock, és la mateixa dona d'abans.
-A quin any estem?
-Estàs marejat? Descansa una estona. Apreta fort el braç i treu-te la tireta d'aquí mitja hora.

Sí, sí. Però jo buscaré ràpid un lloc on venguin almanaques esportius.

5 comentaris:

albert ha dit...

Vosté ja deu tenir el carnet VIP de l'hospital, no?

Questionaire ha dit...

Sí, el faran "Paciente del mes". Si mai ha de sortir corrents de l'hospital amb la bata aquella que deixa el cul enlaire, no faci com el Jason Statham a "Crank": posi's uns pantalons, que després es noten les ereccions cosa mala...

Doc Moriarty ha dit...

Algú em va vendre la moto que els escriptors, com més hipocondríacs, millor. Miri Woody Allen o RL Stevenson.

Per cert, que vostè ja sap que sóc molt fan de Crank.

set sota zero ha dit...

L'infermera estava bona, com a mínim?

Questionaire ha dit...

Doncs jo, no vaig passar del minut 53 de Crank. Ho sento...