dilluns, d’octubre 29, 2007

De nocturnis #1

Són les vuit del matí, i fa gairebé 25 hores que sóc despert.
El cos que no sembla teu, que es gronxa d'un fil invisible que no pots controlar, que et tanca els ulls i aigualeix el pensament.
Me'n vaig a dormir.

3 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Doc, la feina l'està matant.

Les úniques vegades que aguanto tant de temps despert es durant l'època d'exàmens, i dono gràcies de que existeixin les pastilletes de cafeïna, els red bull i els complements vitamínics.

albert ha dit...

Doc, no treballi tant que ja sap que els seus fans estem esperant la seva propera novel·la.

Doc Moriarty ha dit...

Ja m'agradaria, ja. Tinc la nova a mitges, però no disposo de temps, cregui'm.