dijous, d’octubre 04, 2007

El Jardín de las Fieras, de Jeffery Deaver

Un sicari de Nova York és contractat per la intel·ligència naval dels Estats Units el 1936 per executar Ernest Reinhard, ministre de rearmament del Reich, durant les olimpíades de 1936 a Berlín. Hi ha dues grans revelacions en aquest extens llibre:

  1. Els americans coneixien que Espanya era a punt de la guerra civil abans que els mateixos espanyols. A la primera pàgina de la novel·la (la primera!), es diu que l'aviació alemanya estava donant un cop de mà a les tropes de Franco a la península... el 13 de juliol de 1936.
  2. Els nazis eren males persones.

Clar que, per arribar a aquesta conclusió, Jeffery Deaver es pren la molèstia d'escriure'ns 650 pàgines. No devia tenir tissores a casa.

Vaig començar a llegir aquesta novel·la perquè la premisa em semblava interessant. El fet d'un gàngster americà a Alemanya, si es portava bé, podia ser divertit. L'autor se n'oblida ràpid, i de seguida els gàngster passa a ser un bon home que només mata assassins (sic), i la seva personalitat es redueix a que és exboxejador i que té cura de no deixar rastre en les seves actuacions. A partir d'aquí, mil i una subtrames que van perdent interés per moments i una història principal allargadíssima i que es va tornant previsible i reiterativa a mida que avança la novel·la. Una llàstima: 400 pàgines menys i encara haguéssim tret una aventureta de profit.

Oblideu-vos, això sí, de qualsevol intenció de fer una novel·la negra amb el sicari. I oblideu-vos també de qualsevol intenció de dibuixar els personatges més enllà del pur clixé. I no parlem de la categoria de segona divisió que té el malvat de la funció, un jerarca nazi menys conegut i, per tant, algú que ens la porta bastant fluixa durant tota la narració.

El títol prové del Tiergarten, el parc més gran de Berlín, que en alemany vol dir El Jardí de les Feres, i que un dels personatges del llibre aprofita per fer-ne una metàfora de l'Alemanya pre-guerra.

Com a mínim s'agraeix la simplicitat i la plasticitat de la prosa de Deaver, imprescindible en tot best-seller que es preui, i que fa menys cansada la lectura d'una història que hem llegit centenars de vegades.

PD. Segueixo preferint els meus nazis.

2 comentaris:

Questionaire ha dit...

Comentari tipus Sr. Marcel·lí; no el conec, aquest autor...

I per cert, què li sembla, en Farelo fent de mosso cabronet a Ventdelplà?

albert ha dit...

No em vé present.