divendres, d’octubre 05, 2007

Els mossos de la teva

TV3 ha infestat la seva programació de culebrots a quin més infumable. Aparcaments d'actors mentre esperen que els contractin per alguna obra de teatre o els cridin d'Hospital Central. També s'han de guanyar la vida, sí, però seria d'agrair una mica de varietat en la oferta de ficció catalana.

Un dels col·lectius que ha crescut més en els darrers anys, i que ha anat acaparant protagonisme mediàtic és el dels mossos d'esquadra. La televisió nacional de Catalunya no els podia ignorar, i ja fa temps que, regularment, inclou personatges policies en les seves produccions. Tot i que n'hi ha més, els més representatius serien:

L'Aleix. Pep Planas era un mosso bonjan a la Girona de Secrets de Familia, la sèrie on quan no tenien línies de guió es dedicaven a repetir "tinc feina" com si fos un mantra. Hi va haver polèmica perquè en un episodi va anar amb un company (tots dos uniformats) a prendre-li un nadó a una pelroja que no el sabia cuidar. Col·lectius de treballadors socials i de mossos es van queixar, si no recordo malament, perquè aquell no era el procediment que es seguia i es donava mala imatge i bla bla bla... com si alguna escena d'aquella sèrie merdosa de la Montse Guallar i el Sergi Torticulis Mateu tingués un mínim de realisme. Inicis del desplegament, a Girona, i encara hi havia molt camí per recòrrer.

El Ramon de les Olives. Tot un salt qualitatiu, el d'El Cor de la Ciutat. Aquest tarat a qui Rubén Ametllé li donava vida era tot un exemple. Un paio amb antecedents per maltractament (havia estomacat a la seva parella, una verdulera grassa i histèrica del mercat de Sant Andreu) i evident desequilibri emocional es convertia de la nit al dia en un mosso d'esquadra que, a més, exercia de policia de proximitat en el seu mateix barri. Tot un exemple de coherència argumental. Se'l va considerar sospitós de no sé quantes violacions, però al final resulta que no era el culpable, tot i que ho ssemblava. Coincidència coincident fou que aquell mateix any es produïa el desplegament a Barcelona. Atenció al detall: l'instructor del Ramon de les Olives (nom impagable per a un gran personatge, i no hi ha ironia) tenia un número d'agent superior al del seu alumne. És a dir, el veterà era l'aprenent, i el mestre era el novell. Quan se'n van adonar els van canviar els números (que no coinciden amb cap agent en actiu, per si algú té curiositat).


Genís. El pertorbat de Ventdelpla, encarnat per un Eduard Farel·lo que s'assembla cada cop més a Bruce Willis. No he vist més que una escena, i suficient, en què es comporta com un Norman Bates qualsevol. Té l'uniforme ben planxadet al dormitori i la pistola tirada per sobre la taula, i una pell inindentificada sobre el capçal del llit (la pell curtida de la mare morta?). Una altra demostració que els psicotècnics per entrar a mosso fan aigües. Farel·lo està tan gran en aquesta escena (a anys llum de la resta de repartiment) que mereixeria un spin-off per a ell solet. Una sèrie només per a aquest policia desquiciat, on es dediqués a impartir justícia allà on anés, amb cameos del Ramon de les Olives o l'inspector Vivancos. Suposo que es ventilaran el personatge ràpid, perquè en aquesta sèrie només interesa que surtin nens enamorats, la Vilarasau plorant cada dos episodis i un personatge que es diu Isona però que no té cap botiga d'embotits.

7 comentaris:

albert ha dit...

L'altre dia algú m'ho comentava, em deia que a TV3 sempre feien quedar malament als Mossos.

Per cert, no s'oblidi que a Ventdelplà també va sortir un Mosso que es va enamorar d'una odiosa professora d'institut que havia estat en una secta.

Narval ha dit...

A mi el que ma impactat és que per les notícies han dit que els que es preparen per mosso han d'aprendre la història de Catalunya, és cert?

Doc Moriarty ha dit...

El problema de TV3 amb els mossos no és a la ficció. Almenys no en els programes de ficció.

M'agradaria que es fes una sèrie de mossos, i m'agradaria que fos a l'estil The Shield, però o canvien molt les coses o el més proper que tindrem a això seràn Els matins amb Josep Cuní.

Sobre la història de Catalunya ho trobo encertat. Per treballar en el teu país n'has de conèixer la història i la cultura, no només les lleis.

Lo Gené ha dit...

Ui, quan el desplegament es va fer a Lleida -ja fa bastants anys- es va liar un Cristo de Déu Pare Nostro.

Que si eren el pitjor de cada poble, que si no pencaven gens, que si només anaven a "fer fotre" al ciutadà...

I aquesta mala fama -merescuda o no- encara persisteix.

No sé si el desplegament ha estat correcte o no, però se'ls ha qüestionat moltíssim i la seva imatge ha quedat francament embrutada des del primer dia.

Espero que les coses canviïn, però està peluda la cosa amb mitjans informatius públics prejutant la feina dels posseïdors de l'ús de la violència legítima.

PD: Es cosa meva o el vestit de la Vilarasau es horriblement cutre?

set sota zero ha dit...

També van fer aquella d'"Angels i Sants", que crec que va ser un fiasco.

A ventdelplà el personatge del Farelo sempre treballa sol, el plan "sheriff del condado" i està totalment desequilibrat, manipula proves per incriminar un altre dels seus delictes que ell és l'únic que investiga. Dóna una imatge dels mossos de total impunitat i falta de control.

Questionaire ha dit...

Li juro, Doc, que volia fer un post del tema i dedicat a vostè. I per cert, el poli aquest, acaba tocant-se o no, amb el vestit al costat?

Doc Moriarty ha dit...

No se'n privi!!!! Faci'l, que seran complementaris, i frisaré per llegir-lo.