dimecres, d’octubre 10, 2007

Més enllà de la mort

Un dels efectes secundaris de la psicosi paranoica als Estats Units és aquesta espècie de fascinació per la mort que s'ha desenvolupat, no tant en el morbo criminal a l'estil de CSI (la mort com a punt de partida d'una investigació sobre fets en vida) sinó com a objecte d'estudi de les seva influència en la vida qüotidiana. És a dir, al mort com un fet no tan sols inevitable sinó rutinari, d'on han sortit grans sèries com A dos metros bajo tierra o Tan muertos como yo.

Aquest any sembla que tornem a endinsar-nos en la observació de la nostra convivència amb la dama de la dalla, amb projectes, a priori, d'allò més interesants.

Dexter. No és nou, és la segona temporada de la que va ser la millor sèrie sense cap mena de dubte de l'anterior fornada. El forense psicòpata s'enfronta per fi al temor a la pròpia mort, enmirallada en la única víctima que el va colpir emocionalment. La mort el fa sentir viu, i ens hipnotitza.
Precaució, el següent video desvetlla TOTA la primera temporada.



Pushing Daisies. El pilot, dirigit per Barry Sonnenfeld, era tot un devessall de coloraines i personatges extrems. Però la sèrie promet, i molt. Creada per Bryan Fuller, el mateix de Tan muertos como yo, narra la vida d'un pastisser que és capaç de resuscitar els morts amb una carícia. Si no els retorna a la mort abans d'un minut (tornant-los a tocar), algú que estigui a la vora la dinyarà. Un detectiu que se n'aprofita per resoldre certs casos i un amor platònic de la infància (i que ha estat assassinada) l'acompanyaran.



Reaper. Sensacional. Quan Sam compleix 21 anys, descobreix que té certs poders estranys. I que no tots són bons. És el dia que els seus pares li confessen que, abans de néixer, van vendre la seva ànima al diable, qui se l'apropiaria el dia que fós major d'edat. I el Diable té bona memòria, i apareix per donar-li una feina al bo d'en Sam: retornar les ànimes dels condemnats a l'infern d'on s'han escapat. Menys mística, però no per això menys trangressora i divertida, Reaper té un primer episodi dirigit per Kevin Smith (potser l'únic defecte) i promet ser una esbojarrada aproximació a l'altre barri.

3 comentaris:

albert ha dit...

Li demano per favor. No ens recomani més series bones que jo ja no dono l'abast i la meva senyora m'expulsarà de casa junt amb la mula, la tele i el DVD.

Pansete ha dit...

Amic Moriarty... segur que a vostè ja li queda temps per treballar?

Doc Moriarty ha dit...

Ja m'ho diuen, ja. El secret està en no fer més d'una hora seguida de qualsevol cosa.

L'excepció és la feina, clar.