divendres, de novembre 09, 2007

El feixisme interior

Ahir vam anar a la preestrena de La Zona. És ben probable que no hagués vist aquest pel·lícula d'una altra manera que no fós amb invitació, perquè tinc seriosos problemes per entendre l'accent espanyol d'ultramar.
Tot i tenir el reclam de Maribel Verdú (que gairebé ni és secundària, sinó extra amb línies de guió), el realment bo de la pel·lícula de Rodrigo Plà és en la seva concepció.

Tres lladregots d'una ciutat marginal de Mèxic entren fortuïtament en una zona residencial altament protegida . Dos d'ells moren, i un tercer s'hi veu atrapat. Els habitants de La Zona n'inicien la cacera.

La llavor del feixisme costa molt poc de fer créixer en les condicions idònies. El vell truc de llibertat per seguretat n'és només l'inici. Discriminar els dissidents, callar veus, eliminar l'intrús, instal·lar-se en la paranoia, comportar-se com una massa violenta i acrítica n'és el següent pas.

Tot i que se li troba a faltar un xic més de ritme, resulta molt més efectiva que la recent La invasión, amb encerts visuals com el constant ús de càmeres de vigilància o els contrallums per il·lustrar les patrulles de vigilància amb llanternes. La imatge d'un nen amb el xiulet sempre a punt per delatar és el resum d'aquesta fàbula moral, amb regust d'ultracossos.

3 comentaris:

albert ha dit...

Estic enamorat de Maribel Verdú desde fa molts anys.

Lo Gené ha dit...

Jo, per contra, la odio a mort.

set sota zero ha dit...

Jo m'apunto al grup del enamorats de la Verdú, de tota la vida.