dilluns, de desembre 31, 2007

Una anècdota de cap d'any

Avui que he vist el Pitu Abelardo i m'ha semblat més jove que quan jugava al Barça (un crack, ladies and gentlemen, molts n'haurien d'aprendre) m'he enrecordat d'un dia que anava l'Amunike amb el seu cotxe a l'aeroport del Prat, o en tornava, no ho sé, a portar o recollir a sa mare, en ple hivern. Per la nacional fotia un fred de cagar-s'hi però el bo del nigerià del Barça, que encara no anunciava furgonetes, va obrir la finestra i va fer tot el viatge amb el rostre al vent.

El cas és que l'home va acabar patint una hemiplegia facial al costat esquerre, que s'hi podien planxar camises i pantalons sobre la galta del nostre heroi.

Al cap d'un mes el van operar d'una artrosis al genoll, i va acabar cantant campeonones en un dels balcons de la plaça Sant Jaume.

Senyores i senyors, d'això fot exactament deu anys.

Tempus fugit, sic transit gloria swanson.

Feliç 2008

3 comentaris:

albert ha dit...

Jo sempre he sigut un fidel defensor dels futbolistes més cafres que han passat per can Barça. A saber, jo he sigut fan de: Gabri, Christanval, Amunike, Ezquerro, Rustu, Abelardo, Bogarde i un llarg etcetera. Per aquest motiu he sigut insultat i vexat. En fi Doc i amics, bon any!

El Gimene ha dit...

Sr. Albert, retiri ara mateix el qualificatiu de "cafre" associat al nom "Abelardo" o ens haurem de batre en un duel mortal. "Classe" i "elegància" són les paraules que defineixen el Pitu, el central amb el sentit de la col·locació més impecable que ha passat per Can Barça, l'autèntic Beckenbauer del Cantàbric!

albert ha dit...

No! Si jo sempre n'he sigut un ferm defensor! El que passa és que era una mica freak. L'error meu ha sigut posar-lo al costat de Bogarde o Christanval. Demano disculpes.