dijous, de gener 31, 2008

L'home trist

En un el país del latiguillo es va fer famós un porter de comunitat veïnal, a cop d'un poquito de por favor.
Emilio, el personatge en qüestió, era el prototipus de personatge còmic espanyol: escarransit, maldestre, sense tacte ni empatia, que fa riure perquè és més desgraciat que l'espectador.

Fernando Tejero era una estrella de la televisió.

Recordem que Kurt Cobain era una estrella del rock que mai va païr-ho (com tampoc el seu cos digeria bé el plom).

Des de fa un temps, que Fernando Tejero insisteix a desfer-se del personatge d'Emilio, amb més mala traça que fortuna. Recordo una entrevista al Periódico on s'endevinava una personalitat depressiva. Tejero parlava com si fos un gos abandonat. En l'elecció de papers, no ha millorat: des de la infumable Días de futbol a Crimen Ferpecto o El Club de los Suicidas (títol que de segur cobrarà importància al final de la seva carrera, no així el film), Tejero encarna la depressió en pantalla gran. A la televisió no li ha anat millor. Protagonista de Gominolas (una bona sèrie destrossada per la crítica), on repetia paper d'acabat de la vida, ara ha fixat per la mediocre El Síndrome de Ulises.

Kurt Cobain té samarretes amb la seva cara.

4 comentaris:

Questionaire ha dit...

Perdoni però, com saben que aquesta síndria rebentada és en Kurt Cobain? Podria ser l'Alec Baldwin, per posar un exemple, i també colaria...

albert ha dit...

Casum!! Jo també volia fer un post de l'infumable Tejero. Que ara va d'actor de mètode i que intenta desfer-se de l'únic paper per el que val. El d'inepte graciós. Ai Tejero, no cola.

Lo Gené ha dit...

Doc, un crani rebentat per una bala queda així?

no sé, es veu molt "artificial", res comparat amb les imatges d'Irak que ens mostra la TV3.

Per cert, a mi el Tejero no em fa ràbia, sr. Albert. Sí, cosa estranya, però em produeix un sentiment de compassió, de pena... de tio que saps que està enfonsat moralment. Pobret :(

Doc Moriarty ha dit...

Depèn de la bala, sr. Gené. Aquest crani encara es conserva prou bé per haver estat disparat amb una escopeta a boca de canó, n'hi de pitjors, però vindria a ser una cosa així, sí.

Ja li dic que amb una semiautomàtica queda una cosa més apanyadeta, més de foradet d'entrada i orifici de sortida. Els revòlvers d'un calibre potent, però (com el del bo d'en Harry Callahan) ja fa més estucat, això sí.

Tejero és un depressiu, el típic pallasso trist. I a mi no em fa gràcia, i més aviat em cansa.