dimarts, de gener 08, 2008

Martin Page predica amb l'exemple

Que tinguis un protagonista antipàtic no vol dir que hagis d'escriure una novel·la antipàtica. Martin Page es passa pel forro dels collons aquesta premissa i es despenja amb Cómo me convertí en un estúpido. Títol, d'altra banda, premonitori.

Antoine és un jove intel·lectual francés (ja comencem mal·lament) que pren consciència de la infelicitat que li reporta la seva intel·ligència. Primer intenta convertir-se en alcohòlic i li surt malament. Després prova de suïcidar-se però veu que no està fet per treure's la vida. Finalment s'abandona a una rutina d'idiòcia que l'abocarà a ser immensament ric, enamorat i segrestat, i no necessàriament per aquest ordre.

És lleig riure's de la gent que no està bé.

De John Kennedy Toole només n'hi ha un, i ja va escriure La conxorxa dels enzes (cabòries d'àdhuc!). I Martin Page no n'és ni l'ombra d'un pet en un dia gris. De fet, s'assembla més al Pablo Tusset de El millor que li pot passar a un croissant, però extirpant-li la gràcia esporàdica d'aquella novel·la. Sent com és de curtet el llibre de Page, es fa etern, repetitiu i esgotador. Hi ha tanta pedanteria condensada en suposada transgressió, tanta pretesa incorrecció política que no és més que les tonteries que que tot sovint pengem en els blogs, tant intent de ser enginyós que es queda en gracieta frustrada, que a un li venen ganes de trucar l'autor i dir-li: no calia que haguessis escrit aquesta merda, que ja t'ho dic jo com et vas tornar un estúpid!

Una imatge que no ve a tomb de res, però que alegra la vista.

3 comentaris:

albert ha dit...

Jo el vaig llegir fa uns anys esperant trobar un bon llibre i també em va decebre. De fet, l'altre dia el vaig veure al prestatge i vaig pensar en rellegir-lo a veure si era que no n'havia captat el concepte... No, no el rellegiré.

Lo Gené ha dit...

Tenia setze anys quan vaig llegir aquest llibre i exceptuant moments puntuals i les primeres trenta pàgines, em va semblar una bona merda. Si en lloc de tenir un centenar de pàgines n'hagués tingut 20 i l'hagués penjat a internet, haguera fet gràcia. Decepció total, però si ets adolescent no està tan malament -i jo, llavors, ho era-.

PD: La foto es veu massa petita.

Doc Moriarty ha dit...

Durant les primeres 30 pàgines vaig pensar en vostè, senyor Gené.

Després vaig pensar en el govern de Vichy i en per què no es van penjar més col·laboracionistes.