divendres, de febrer 15, 2008

Damn, I thought I was closer

Confesso que m'han saltat les llàgrimes. Aquí es veu molt millor.

Per cert, que torna a ser temporada de Lise Charmel. Que la gaudeixin!


9 comentaris:

cargol ha dit...

L'esperem ansiosament...

Per cert, com és que no tenia controlada aquesta periquina?

Questionaire ha dit...

Jo també li confesso que ahir, en veure el tràiler, se'm va posar la pell de pollastre i els ulls s'em van anegar. Gran. Molt gran, Indy.

Pansete ha dit...

Que sí, que sí... que a mi també se'm va estovar la pedra que tinc per cor en veure el trailer, però continuo dient que aquesta peli em fa por. ¡i tant de bo pugui veure-la i pensar: "capullín, per què vas patir tant?"!.

Pansete ha dit...

Per cert, el magatzem on s'estimben els jeeps nazis, no els recorda el sinistre magatzem del final de "Radiers..."?!

set sota zero ha dit...

Dues grans notícies.

albert ha dit...

L'Indy no em treu la son i per tant no em fa caure les llàgrimes, el què sí me les fa caure és el logo de Lucasfilms que em recorda a les aventures gràfiques de antaño. Aiiii...

Lo Gené ha dit...

Cagumdeeeeee amb la nova temporada de Lise Charmel!!!!!!!

Vaig a arrencar els cartells de les parades d'autobus.

Lo Gené ha dit...

Indy mereix un respecte: tenía 7 anys quan vaig veure la trilogia -de cop i gracies a un familiar- o mai havia vist res igual. No demano que la nova estigui al nivell de les anteriors: només que el sr. Ford s'aguanti bé i sigui una bona pinícula d'entreteniment. Només amb això ja seré feliç.

Vier ha dit...

Ja n'hi ha ganes.

M'apunto a la campanya de damnificats!