divendres, de febrer 22, 2008

El castell del bosc, de Norman Mailer

No deixa de ser curiós que la publicació de la darrera i mastodòntica novel·la de Mailer coincidís amb la seva defunció. I és curiós perquè a la biografia de l'autor ens assegura que viu a Provincetown, i que poc després de començar la novel·la, el narrador tem que Satanàs el castigui per revelar certs secrets infernals.

El cas és que Mailer mai ha estat contenció (és la nèmesi de Cormac McCarthy), i aquí torna a desbordar amb una història col·losal, plena de detalls, subtrames, documentació exhaustivíssima, que ens apropa a una biografia d'Adolf Hitler.

Però no és Ian Gibson.

Fa temps que tinc a casa un petit llibre que en teoria és una biografia del Führer, publicat per no sé quina editorial vinculada a les SS, durant la Segona Guerra Mundial. En aquell, Adolf és una figura messiànica, preparada des de la infància per conduir amb mà de ferro el Reich, talentosa en tots els aspectes, ja siguin militars, polítics o pictòrics. És un llibre força entretingut, curt, i interessant, propaganda pura.

El castell del bosc en seria l'antítesi. Gran, inmens, atabalador, el darrer treball de Mailer és una biografia que usa la ironia i l'humor molt i molt subtil per enfotre-se'n del personatge més rellevant del segle XX. Ve a ser una espècie de Les coses nazis, però amb tota la potència literària de Norman Mailer, convertint en versemblants un grapat de bizarrades que abarquen des dels pares d'Adolf fins a la seva adolescència.

I aquí trobem un dels problemes de la novel·la. Sovint és massa dispersa, no se centra tant en Hitler com en el personatge del pare, Alois, i costa d'empassar una història que, de ben segur, no interessa la majoria de vegades. Parlo de la part central del llibre, sobretot, en la que es parla de l'afició de l'apicultura d'Alois. Crec que en acabar de llegir El castell del bosc, hom pot demanar el títol d'apicultor, de preparat que en surts. Sí que fan gràcia algunes metàfores, com quan han de gasejar un rusc d'abelles malaltes per salvar-ne un altre de sanes... Però en general resulta la part més avorrida.



El castell... té com a narrador un dimoni que supervisa la infància de Hitler, un recurs molt agraït perquè permet involucrar-se o opinar sobre els esdeveniments que succeeixen. Ens fa creure que les arrels incestuoses del futur Führer (detallades molt acuradament) poden ser un factor positiu per al seu desenvolupament. Li dóna la volta al mitjó en moltes situacions, i també juga amb nosaltres, com quan ens convida a saltar-nos la part de la coronació del Tsar, per si no ens interessa. Això sí, l'explicació del motiu del títol, a l'epíleg del llibre, és patillera fins a dir prou.



Així doncs, es llegeix molt bé, encara que sovint es fa llarg (però mai feixuc), i és un exercici d'antipropaganda tan saludable com divertit.



4 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Curiós com a mínim, i això que no sóc gaire partidari de l'antipropaganda -ni de la propaganda-, així que li faré una ullada el pròxim cop que passi per l'Fnac -aquesta tarda-, doncs sembla francament interessant. Em sembla que tinc uns euros per la catera...

Per cert, s'agraeixen molt -molt- les seves ressenyetes sobre llibres. Aquesta en especial es BRUTAL -amb el llibre nazi pel mig i tot-.

Lo Gené ha dit...

Bé, doncs al final ha caigut. També he visionat -i pagat- Idiocracia com hem va dir. I el PGR4 de la X360. Ara, sóc pobre i he de passar tota la setmana amb 35 euros.

Doc Moriarty ha dit...

Espero que el gaudeixi (la part de les abelles, sincerament, se la pot saltar).

Ja em dirà què li sembla Idiocracia.

I el que li agraeix molt el seu comentari sóc jo, cregui'm.

Lo Gené ha dit...

Doncs em va fer riure molt. Després vaig veure Borat (ahir la tarda) llogada el dia anterior amb un 2x1. Per la nit va tocar Salvados por la Campaña. I aquesta nit me l'he passada plorant i pensant en com comprar un maletí nuclear rus.

Quin cap de setmana, hòstia tu.