dimecres, de febrer 27, 2008

L'inversemblant carisma de Nicolauet Gàbia

Tenia hora amb el marit de la Karina, a que em talles les puntes.

Nicholas Cage... ah, quin gran actor. Oh, sí, és força bo.

Per quin extrany motiu hi ha una percepció en el públic multiplex que Nicolas Cage és bon actor? Per què dimonis es creu que té una bona carrera?
Per què encara hi ha gent que paga per anar al cine a veure res seu?
Per què encara es diu que una vegada es va menjar un escarabat de veritat davant de càmera?


Com es veu, un gran actor.

Oju, no és Muchachada Nui:


Nicolau Gàbia, abans Nicolauet Còpula, ha fet de tot, i tot ho ha fet malament. Vejam alguns exemples:

Comèdia
Possiblement les dues primeres actuacions més conegudes van ser les de mitjans vuitanta.

El seu oncle, Francis Ford, li va col·locar el paper de noviastre de la Kathleen Turner a Peggy Sue se casó. Ja no és que la peli fos una versió edulcorada i sosa de Regreso al futuro, és que veure aquests dos palangres interpretant adolescents era de jutjat de guàrdia.

A punt d'estornudar

Es va redimir una mica amb els Coen, en la bizarra Arizona Baby, potser la seva millor actuació. I això perquè el seu personatge era un cartoon, un Willie E. Coyote, la pell que més bé se li adapta.

Amb els anys, ha anat agafant la línia Peggy Sue, seleccionant comedietes romàntiques, en un espècie d'intent de ser el Meg Ryan Man, un cop Tom Hanks va abandonar el càrrec. Hechizo de Luna (amb Cher, per l'amor de Déu!), City of Angels (per la qual tot l'equip hauria de complir condemna a Sant Quintí) o Family Man són mostres deplorables de l'esperit nyonyo del senyor Gàbia. No us perdeu la infame Te puede pasar a tí, ideal per arrujar quan estàs malament de l'estómac.

Cage és el de la dreta

Action Movies
Que La Roca es gaudeixi d'allò més és perquè hi ha una historia d'antifuga carcelària, hi ha la direcció de Michael Bay, hi ha Sean Connery fent el burro a l'estil Conde de Montecristo i hi ha Ed Harris cobrint-se de glòria en un paper de dolent que no ho és tant perquè és un patriota (com Bruce Willis a Planet Terror). Nicholas Cage es dedica a posar cara d'espantat i cantar cançons dels Beatles, per plagiar la mítica escena de Platoon al final, amb aquells braços oberts en plan salvador.

Després d'això, i dels elogis rebuts, Cage va embogir i va començar a acceptar tots els projectes on sortissin com a mínim una dotzena llarga d'explosions, en una espiral decadent de films d'acció que comprenen:

Con Air. O com pentinar-se com un palurdo i envoltar-se d'un càsting que fa caure els collons a terra per omplir dues hores de despropòsit visual i argumental.

Me molo taco.

Cara a Cara/Windtalkers. On se suma al declivi de John Woo, un dels directors més sobrevalorats de la història del cinema. A la primera ens tortura amb un John Travolta que torna a estar en caiguda lliure després de l'incipient éxit de Pulp Fiction. A la segona se suma al carro de pel·lis bèl·liques de la WWII que un servidor no va poder acabar de veure ni fent fastfortward.

La saga de la Búsqueda. El títol original ho diu tot: National Treasure. El nostre home es pentina raro i fa un quiero y no puedo d'Indiana Jones que s'inspira en una atracció de Disney. Mítica l'escena en la que troba, enmig de l'antàrtida, un vaixell templer que feia centenars d'anys que estava desaparegut: clava dos cops de pic a la neu i n'apareix el nom. Bravo.

El Motorista Fantasma. Per aquest film, el nebot de Coppola hauria de romandre per sempre més a l'infern, posant el cul per a que Satan hi aparqui la seva JJ Cobas. Durant anys es va especular que podria ser el nou Superman de Burton (amagueu les criatures!), per acabar interpretant aquest film de merda.

Coses sueltes

Corazón Salvaje. Nicholas, calma, la coca no et fa bé, i l'àcid menys.

Snake Eyes brilla per la direcció de De Palma (malgrat el convencional final), i per aquell primer pla ininterromput on Cage sobreactua fins a dir prou en un casino de Las Vegas.
Sí, és Bob Esponja

Adaptation, que no he vist, però penso fer-ho aviat, on fa de dos personatges bessons amb un pentinat d'estropajo vileda.
Un paio compromès

El señor de la guerra. Que explica la sempiterna història de penediment que tant li agrada a Cage. Pel·lícula sobrevaloradíssima, que intenta ser moderna però es queda en una fàbula moral d'allò més sobada, i que perd gas amb el pas dels minuts.


Thriller
Mirada Zoolander

A El beso de la muerte estava passadíssim de voltes i quilos. Volia fer el seu Uno de los nuestros personal, però es va quedar en macarra d'Aída. La pel·li està força bé, però tant ell com Caruso esguerren les seves escenes, que són gairebé totes.

Amb l'ínclit Joel Schumacher va perpretar 8mm, una còpia de Tesis d'Amenàbar en plan soft-snuff, i li deuria agafar el gustet, perquè després van venir subproductes com 60 segundos (una precuela de The Fast and The Furious), una amb el pitjor Scorsese de la història del cinema o Next (la incursió en el món de Philip K. Dick que faria remoure l'escriptor en la seva pròpia tomba).

Ha treballat amb el Ridley Scottmés mediocre , el de Los impostores. Ja es veu que és un especialista en apropar-se a professionals en hores baixes.

Drama

Crec que la seva bona fama vé d'aquí. Especialment per l'óscar que va aconseguir per Leaving Las Vegas, aquella serie B avorrida que mai hauria d'haver sortit d'un videoclub, i que va destrossar la carrera de l'enyorada Elisabeth Shue (ídol sexual, sí, què passa).

Uh?

A la pel·li que li va donar crèdit no feia més que jeure en un sofà i dir que es volia morir, una mica com Bardem a Mar Adentro, pero per motu propi. Un personatge estúpid en una pel·lícula estúpida.

Volent tornar a emocionar el públic, Cage va demanar-se el paper de bomber en la reconstrucció de l'atemptat de l'11S. World Trade Center la dirigia Oliver Stone... en hores més que baixes.


Per favor, senyor Cage, dediqui's a buscar un perruquer nou i no molesti.

Risto's way

9 comentaris:

Vier ha dit...

Cages és el de la dreta i Bob Esponja, boníssims xD

jair d ha dit...

em trec el barret davant la millor definició que s'ha fet mai d'aquest senyor: "palangre".

Pansete ha dit...

Brutal post, Doc. I necessari.

albert ha dit...

El Nicolau té una cara menys expressiva que Carmen de Mairena.

Subscric en Pansete: Post necessari.

Lo Gené ha dit...

A totes les fotos posa la mateixa cara el fill de puta.

El post és brutal, Doc. Mai havia llegit un anàlisi així sobre aquest tipus.

No serà vostè el Doctor Maligno del suplement de La Vanguardia? jo jo jo

Quimkong ha dit...

És ben boig aquest home. En una roda de premsa recent va prohibir als periodistes que li miressin aquests cabells desconcertants que té.

set sota zero ha dit...

"hauria de romandre per sempre més a l'infern, posant el cul per a que Satan hi aparqui la seva JJ Cobas"

GENIAL

fumamchú ha dit...

aquest és el que surt a "los serrano" fent d'amic d'en Resines?

Questionaire ha dit...

En realitat, no és Nicholas Cage. És en Travolta amb la cara implantada del Cage, que li va quedar després de la bassòfia inmunda aquella del Woo. Per això no la pot moure...