divendres, de març 14, 2008

Contra Chikilicuatre


Sí, amics, ja està vist que en aquest país si fas gràcia a molta gent hi ha prohoms que t'intentaran convertir en un desgraciat.

I no parlo de l'estàblixmen mediàtic pedrojotil i anàlogs, no. Em refereixo als crítics i captadors de tendències ultracools que aposten per la música i no per l'espectacle de masses. Gurús de la modernitat que ens il·luminen amb el seu far. Titellaires del Silenci? i el Loops.

Parlo de gent com Ramon Vendrell, que en el suplement EXIT del Periódico d'avui, carrega les tintes contra el personatge interpretat per David Fernández. I comença així:

1.El Brikindans

"Hi ha gamberrades que comencen sent divertides i al final deixen els seus artífexs amb el somriure congelat a la boca".



Així que tu eres el típic rajat de la classe, aquell que xerrava abans que ningú quan el professor preguntava qui havia deixat la tifarada dins el calaix de la seva taula. El que reia mentre s'imaginava la maldat, però després assenyalava amb un dit amenaçador, el molt xivato.

2. El crusaíto

"Andreu Buenafuente s'ha comportat al més pur estil abusananos (...) Un símil dramàtic: tancs versus estudiants a la plaça Tiananmen."


Argumenta que recolzar Chikilicuatre des del seu programa de La Sexta ha esclafat les oportunitats de qualsevol altre participant. TVE tenia la paella pel mànec, Ramon: si no volia que passés el que ha passat, hauria d'haver seguit usant la dedocràcia, com fins ara, que ben malament que li ha anat. Audiència mitjana de TVE, sobre el 17% de Share; audiència mitjana de La Sexta, sobre el 4%.

No sé en quina assignatura ensenyaven a construir comparacions i metàfores, però ha quedat ben clar que la devies suspendre. Comparar la merda d'Eurovisió (un festival que fa 30 anys que ha perdut el nord, i que pocs es prenen seriosament fora de les nostres fronteres) i la gala de fi de curs que va haver de presentar la pobra de la Raffaella Carrá amb els estudiants xinesos sent massacrats pels militars del règim em sembla ja no desproporcionat: ridícul.

3. El Maikelyason

"(...)la figura de freak ha perdut definitivament la seva capacitat de subvertir, sorprendre, divertir i conmoure."


Com si això hagués passat aquesta setmana. Fa anys que tothom usa el mot freak sense saber ben bé per què. És com guay, o txatxi, o digamelon. Ja passarà. Ara tot és freak, freak, freak. Freak per aquí, freak per allà. Saps que la paraula freak s'ha buidat de contingut quan l'Angie Càrdenas recorre a ella tres o quatre vegades per programa des de fa un lustre. No ho ha fet Chikilicuatre. Perquè Rodolfo ni tan sols és freak. Rodolfo és un puto personatge. Segur que devies aplaudir la Cubana quan feien aquell metateatral Cegada de amor, i creies que era el no va més. Doncs Chikilicuatre no és més que una versió myspace de la Cubana, Ramon.

4. El Robocop

"Finalment, Rodolfo Chikilicuatre, els seus cervells i també els seus votants han tancat tot el pas a La Casa Azul i La Revolución Sexual. Això és, un acudit malsà ha impedit que tingui més projecció una bomba pop que celebra la vida".


O sigui que és això. Que no han guanyat els que t'agraden. Haver començat per aquí: a això se li diu mal perdre.
Pensa que, independentment de la qualitat de la cançó de La Casa Azul (no jutjo si és bona o dolenta), de ben segur el seu lloc no era Eurovisió.
La Casa Azul seguirà traient discos, farà bolos, es queixarà del top manta i sortirà en programes musicals de les tantes de la matinada. Farà tot el que fan els grups amb un cert suport mediàtic, que sí que el tenen encara que donis a entendre que són alternatius.
Rodolfo Chikilicuatre farà que Eurovisió sigui més divertida. No ens prenguem tant seriosament aquestes bajanades, per favor, Ramon. Que hi ha més dies que llonganisses per a escoltar música, riure, perrear o aprendre a fer comparacions.

6 comentaris:

albert ha dit...

Tota aquesta gent, si guanyés en Rodolfo i per tant, Espanya, se n'alegrarien?

Es veu que els Eurofans ara donen suport a Andorra. Llàstima que aquest any no canten en català. A qui donarien suport llavors? A Malta? A Israel? Pffff....

cargol ha dit...

Ja va bé que el Chiki Chiki hagi desbancat tota aquesta colla de toies...així gent com aquest individu queden ben retratats.Que passa, que abans Eurovisió era la merda musical més gran sobre la capa de la terra i de cop s'ha convertit en un espai per descobrir noves tendències amb música de qualitat? va home, va, si ha de ser un espectacle d'humor!

I tota aquesta púrria dels autobatejats "eurofans" més val que s'ho facin mirar...

El Gimene ha dit...

Home, fora bo no oblidar el dret del Sr. Ramon Vendrell de dissentir de la massa. Tot i que en Chikilicuatre encara em fa gràcia, començo a notar en mi mateix i en algunes persones del meu entorn alguns símptomes de cansament. La veritat és que trobar-me constantment amb el banner en toca la polla tant com si em trobés un banner de Bisbal cada cop que entro a una pàgina d'Internet.

Doc Moriarty ha dit...

I tant, home. Que dissenteixi. Però que ho raoni amb una mica més de substància.

Espero que Chikilicuatre mori salvatgement després d'Eurovisió (llarga vida a David Fernández), no sigui que ens haguem de menjar un altre Neng.

Questionaire ha dit...

Jo sempre he dit que en aquest país falta humor.

El Gimene ha dit...

I jo li ho puc ben assegurar, com a mínim en el que respecta a alguns directius de la televisió pública.