dijous, de març 13, 2008

De tot cor, d'Andreu Martín


Coincidint amb la desaparició del tomate, Andreu Martín se n'en fot del món de la premsa rosa i punyalera que envaeix les graelles. De tot cor, guanyadora del Premi Alfons el Magnànim d'enguany, presenta una variant en el gènere preferit de l'escriptor barceloní.

Tiaguín Moltó, periodista del cor vingut a menys, és assassinat en la primera plana de la novel·la. Tothom era enemic seu, però només una persona l'ha matat. Ja tenim el misteri endegat, com en el Cluedo, però amb flaixos.

Andreu Martín té un estil inconfusible: diàlegs ràpids, versemblants, acció sense pausa i equilibri entre els personatges policials i els criminals, i a De tot cor no n'hi falta cap. Pero a més ara hi ha afegit una ambientació diferent.



Sense acabar de deixar les màfies del narcotràfic enrere, se centra en els periodistes i carronyaries de sobretaula. Si bé això és un encert (i la principal atracció de la novel·la), de vegades perd força per la manca d'identificació de personatges o mitjans en la vida real. Se'ns parla un parell de vegades de la Pantoja o Farruquito, però suposo que per problemes legals aquests són els únics noms reconeixibles. La resta són creació pura d'Andreu Martín, i per molt que m'hi esforçava no hi acabava de veure l'Ana Rosa, el Mariñas, el Cantizano, el Santi Acosta, la Campos, el Jorge Javier ni ningú. Els personatges periodístics (encapçalats per l'Eduardo d'Assís i el Pepe Baza) em resulten freds, vagues, massa maniqueus. Els policies són els clàssics de tota novel·la de Martín: gent curtida i que n'ha vist de tots colors. Els famosos sospitosos es conten per legions, i de vegades t'arribes a perdre de tant de nom i tanta informació. L'assassí/na... millor que ho descubriu per vosaltres mateixos.

Un dels punts forts del relat és que el punt de vista és fragmentari, i es reparteix en retalls de diari, diferents novel·les que han versionat els fets, dietaris personals, contes curts metafòrics... i la visió personal d'un dels protagonistes, que és el que ha fet el recull.

M'ha agradat força que el retrat robot tingués un paper més o menys important en la resolució del cas, o la picada d'ullet a la llibreria Negra y Criminal.

De tot cor és una novel·la entretinguda, diferent pel tema que tracta, però amb l'esquema clàssic del gènere negre. És llegeix en un tres i no res, i resulta simpàtica. Menys per a Tiaguín Moltó, que l'ha dinyada a les primeres de canvi.