dimecres, de març 26, 2008

Els crims del museu de cera

Benvinguts, estimats visitants,
agafeu-vos fort a aquells a qui tingueu més a prop, perquè esteu a punt d'entrar en una autèntica galeria dels horrors, una experiència terrorífica construida a partir dels cadàvers de velles glòries, que us glaçaran la sang...



El Museu de Cera roman congelat en el temps. Ubicat en un antic edifici, eclipsat pel turístic (i car) bosc de les fades, us rebrà amb dues figures de les més modernes que trobareu abans d'endinsar-vos-hi: al terrat un superman escanyolit i un C3PO vigilen que pagueu els set frodos i mig que costa l'entrada.

L'únic que ha canviat en els darrers trenta anys és el tipus de moneda. Abans pessetes i ara euros, tota la resta continua igual que quan es va inaugurar.

El criteri de les primeres sales és críptic. Pau Casals, Lady Di i Teresa de Calculta agafades de la mà, al costat d'un tal Sarasate i d'un Ataualpa no sé qué. El Cant dels Ocells es barreja amb rialles infantils que broten de les parets. La Caputxeta Vermella és una barreja de Madeleine McCann i una tarada d'Hostel, i Alicia (la del país de les meravelles) sembla un cant a la pedofília. Miguel el Travieso (que jo pensava que era Daniel) és un noi del seu temps (entenent que ens hem quedat atrapats a la revolució industrial).

La gran sala central del museu pivota al voltant dels polítics. Hi ha l'última adquisició, una Camilla Parker Bowles asseguda al costat d'un jovencell príncep Carles. Tots dos ben rossos. La resta, com ja de costum, són figures col·locades per un cap de protocol bipolar. El guinyol de Iàsser Arafat al costat de Jordi Pujol (amb vint-i-dos anys), Josep Tarradelles, una foto d'Alfons XIII, el general Franco ben tieso i el Gañan interpretant el rei Joan Carles mirant-se fit a fit amb la Juliet de Lost (crec que és Doña Sofia).




Sense més ni més, Churchill, Rommel, Hitler i un senyor que sembla el dolent del Caso Bourne, a una banda, i Fidel Castro, Francesc Macià, Mao Tse Tung imitant Chiquito, Doc Brown i el Che sense coll a l'altra.



Aquí hi trobem la flor i nata de la societat catalana, els highlights del nostre país. Anselm Clavé, Jaume Balmes, Jacint Verdaguer, Isaac Albéniz, Madame Curie, Albert Einstein... bé, el concepte català és estrany, però queda colgat per un allau de fisonomies variadíssimes. De fet, tots els caps són calbs i barba leninista, fins i tot les dones. El look renaixença és el que es porta entre els cadàvers momificats del museu.

Per si n'hi anés algun que no s'assemblés al seu homòleg del món real (més enllà del fet que la majoria no s'assemblen perquè estan descomposats i plens de cucs en una caixa de pi, a dia d'avui), hi ha petites pistes que us ajudaran a entendre el personatge. Sota Bocaccio, per exemple (cert és que tothom té la imatge de Bocaccio al cap i per tant resulta difícil reproduir-lo amb fidelitat sense que ningú se'n senti decebut) hi ha un llibre gordo de petete on es llegeix la inscripció "BOCACCIO".



Així, anireu passant sales on us trobareu el Quixot al costat d'Alfredo Kraus (que també podria passar per Van Gogh) i Marco Antonio amb una Cleopatra de mugrons ben rígids. Ara bé, trobar-se el fill bastard de Julio Iglesias i Marujita Díaz vestit amb lycra vermella al costat d'un cartell del Molino pot ser mortal. Està amagat darrera una porta i al costat d'una escala, i la seva visió ha causat víctimes.

L'apartat cinematogràfic és esgarrifós. Indiana Jones amb un barret de Pepe Isbert i una espasa de pastís de noces al costat d'un Marlon Brando tipus ultracós. O Una senyora anorèxica disfressada de Charlotte al costat de la Celèbriti de Richard Gere (Muchachada nui, Nui!). Pareu atenció a les monstruoses faccions de Julia Roberts, aka Sadako, que no us deixaran dormir ens unes quantes setmanes. Allà al fons, la qui diuen que és Sara Montiel, de peu dret al costat de Hemingway (que és cagat a Sean Connery).



Però la felicitat no és completa si no tornem a la nostra terra, i aquí hi ha els dos catalans universals: Joan Manel Serrat i Núria Feliu. Són els qui s'amaguen dins d'aquestes dues figures, clar, mentre sona (una altra vegada) el cant dels ocells.



Com si no en tinguessiu prou, ara comença el terror: atracadors dels anys cinquanta en una sucursal bancària, amb una caixa forta amb certificat d'autenticitat; o el corredor de la mort, on hi ha un cartell penjat on s'hi pot llegir "Maneras de matar", i hi ha quatre fotos en blanc i negre d'execucions de quan la guerra de Corea.

Homes de les cavernes (que tenen el mateix motllo que el Che), pirates morts per terra, astronautes, sirenes, Ramon Llull, Jaume I, el timbaler del Bruc, formen part de l'imaginari d'aquests passadissos on temereu quedar-vos atrapats per sempre més. Us endinsareu en un submarí del capità Costeau, o en una nau espacial, per anar a raure a l'esclat final de l'espectacular Star Wars. Sí, benvolgudes víctimes, hi ha una petita porció de l'univers que George Lucas ignora, i es troba aquí dins. Paco de Lucía com Han Solo, i una Nancy gegantina vestida d'alumne de primer de judo, són els protagonistes d'aquesta particular versió de la guerra de les galàxies. Els acompanyaran ET, una princesa Leia de seixanta-quatre anys, un gos mutant enorme que sembla ser Chewbacca, un cub de Dixan de metre i mig d'alaçada pintat de R2D2, i per darrera l'emperador Palpantine amb barnús i rodant amunt i avall penjat d'una perxa.



Si heu sobreviscut a aquest viatge temporal monstruós, la criatura de Frankenstein s'acomiadarà de vosaltres fent unes flexions. Sortireu al carrer i respirareu alleujats. Però no tornareu a ser els mateixos...



Ha, ha, ha, ha (risa malèfica per acabar el post i que en català porta les h al davant per la qual cosa sembla més pròpia d'un tartaja que d'un geni del mal).




5 comentaris:

El Gimene ha dit...

Museu de cera, Catalunya en miniatura... quins altres horrors ens depara la museística catalana?

Questionaire ha dit...

Fa més de 10 anys hi vaig anar per segona vegada (la primera quan era petit). Veig que hi ha coses que no canvien... No perdi més el temps i vagi a la Fundació Joan Miró, que hi ha una esplèndida mostra d'art xinès contemporani que li farà caure les garlandes a terra, una per cada camal de pantaló. Val moltíssim la pena!

Doc Moriarty ha dit...

Vam anar-hi amb ple coneixement del que veuríem, i vam riure una bona estona.

Pansete ha dit...

'Menudu' passatge del terror, amic... Post brillant.

Ghandi ha dit...

El Che porta la boina de Marianico "el Corto". Ja ho he dit.