dijous, de març 06, 2008

FC Dharma


Atenció, aquest post és una analogia.

Analogia: Relació de semblança entre coses diverses, relació entre dues o més coses que tenen quelcom de comú, semblança de relacions

La primera temporada de Lost va ser tot un esdeveniment. Un grup d'actors en estat de gràcia, uns capítols espeterrants, tensió al davant, a l'illa, i al darrera, en els flashbacks. Hi havia el monstre negre i els ossos polars, i la crítica i el públic es van posar d'acord en aclamar-la. Lost era una màquina imbatible que va deixar qualsevol altra competidora per terra.

Però després es va agradar massa, i va començar a embrancar-se en filigranes i subtrames estèrils que no duien enlloc. No només perdia espectadors, sinó que hi havia capítols en que no passava res, la trama no avançava, i els més fidels ens començàvem a desesperar. Els protagonistes, per la seva banda, cada cop eren menys decissius en la trama (Kate està bona però... què aportava el seu personatge? I Jack tenia algun objectiu?). I alguns dels secundaris només feien que entorpir l'argument (a qui li agrada la trama dels coreans?).

De tant en tant hi havia un bon capítol, que feia trempar, però l'alegria es diluia ràpidament amb el següent, en un avorriment mortal o un guió decepcionant.

Sense un rumb fixe, tant a la segona com a la tercera temporada es van fer incorporacions. Desmond, que va començar com qui no vol la cosa, és un dels personatges més importants del repartiment. Però sovint desapareix massa capítols. D'altres fitxatges il·lusionadors, com Mr. Eko o Ana Lucía no van passar d'una sola i frustrant temporada: la temporada en què Lost s'ho havia de menjar tot i va acabar sent una sèrie frustrant.

Ara que es demostra que les seves competidores directes (com Prison Break o, sobretot, Herois) han resultat un bluff, un intent de còpia que no ha donat els fruits desitjats, sembla que Lost torna a agafar forces.

Els espectadors tenim por: la seva irregularitat hi juga en contra. Adés pot tenir el millor episodi de la sèrie, adés pot fracassar amb un capítol horrorós. Però Lost segueix viva, i nosaltres ens la seguim mirant, per saber com cony acaba tot aquest misteri dels collons.

Forza Roma!

3 comentaris:

Pansete ha dit...

Analogia? Quina? On? Jo no la sé veuré... ¿O potser es referia vosté a l'anal-orgia que alguns es munten poques horetes abans de cada partit?

membrillu ha dit...

L'única sèrie que a mi m'ha fet trempar com Lost i, a diferència de Lost, no m'ha fet destrempar en 3 temporades, és Battlestar Galactica. Són les 2 úniques sèries de les que em fa il·lusió tenir els dvds originals.

Ara, la temporada 4 està resultant ser bestial.

set sota zero ha dit...

He sentit que han tret el videojoc de Lost i que està força bé.