dilluns, de març 17, 2008

Sensibilitat poètica

Promet arrassar aquest Sant Jordi. Una barreja de haikus, poesia avantguardista i rimes alexandrines. A tall d'exemple, i per què aneu obrint boca:

T'arrancaré la pell de la cara,
la usaré com a esponja de bany.
Tindràs sort, cadàver en la inòpia:
gairebé no em dutxo mai.



O aquest altre, dedicat a Jennie Garth:

90210 van ser les matxacades
que tu vas motivar-me.
M'he menjat Brandon,
Dylan és la catifa del rebedor,
i tu ets un record d'adolescència
esdevingut múscul.


I un darrer, que Alejandro Sanz musicarà per al seu nou disc:

Dos eren dos els famosos contrincants,
que de tant donar-se d'hosties,
en el ring van fer-se amants.

4 comentaris:

El Gimene ha dit...

Em sorprén que edicions 62 publiqui un llibre així. Per encabir l'ego i la mala bava d'en Batista caldrien Edicions 72, 82 o dins i tot 102

Vironer ha dit...

La fotografia de portada del futur èxit de vendes és molt escaient per la força i profunditat, qualitats que, de ben segur, en van sobrades a les pàgines interiors.A més, gairebé no es nota la tassa de vàter que els tècnics informàtics han esborrat meravellosament bé del darrere. Fantàstic!

Questionaire ha dit...

L'altre dia en Batista va sortir a l'Hormiguero i no va entendre res de res. Jo esperava que li trenqués la (merry) crisma al Motos, però no.

albert ha dit...

Lo de "merry crisma" és una de les pitjors bromes que he escoltat en anys. Segueixi així.