dijous, d’abril 03, 2008

El món groc, d'Albert Espinosa

Admiro l'Albert Espinosa perquè:

1. És un paio amb un talent creatiu descomunal.

2. Desborda un optimista quasi impossible.

3. Té un sentit de l'humor inmens.

Com que l'Albert les ha passat de tots colors, ha acabat triant el groc per definir el seu particular món. Aquest és un univers que es podria extrapolar a qualsevol altra persona, amb una mica d'esforç, voluntat, ganes i un llapis per anar fent llistes i propòsits. El món groc és una glopada d'aire perquè:

4. Ofereix la seva visió del món sense voler imposar-la.

5. Parla des de l'experiència (una experiència frapant) per explicar-nos les lliçons que n'ha extret.

6. Utilitza les llistes contínuament per organitzar el desordre de l'atzar.

7. És divertit.

8. És tan senzill com honest.

9. És vitalista.

10. Es llegeix en un tres i no res.

11. És un homenatge a tots aquells que no podran llegir-lo.


Tot i que hi ha coses que no m'agraden:

12. La part central, la que no parla dels grocs sinó de com aplicar les lliçons del càncer a la vida, és massa semblant a un llibre d'autoajuda. De vegades es torna mecànic (introducció, desenvolupament i llista final de consells).

13. No sóc tan optimista com l'Albert, així que hi ha lliçons que, si bé no dubto que funcionin, sé que no les aplicaré mai. De fet, tendeixo al no-optimisme (que no és el mateix que el pessimisme, sinó una variant més neutra i asèptica).

14. No acabo d'entendre molt bé el concepte dels grocs. S'esforça en explicar-ho, però em resulta contradictori que pugui ser algú amb qui comparteixis uns segons d'aeroport i alhora puguis dormir amb ell/a. Em costa distingir entre les diferents classes.

15. La paraula amarillo em sembla perfecta. Es concreta en aquest estat entre amic i amant, com ell diu. La traducció de groc em resulta fluixa; és coixa, massa literal. Crec que seria millor amigrat, per exemple. Conserva el lexema am-, però se li adjunta el grat, que té una connotació positiva. A més, a-migrat és la manca de migrat, tot el contrari d'algú mesquí. Amics, amigrats i amants. Resulta molt més rodó.


Després de llegir El món groc m'he apuntat alguns detalls curiosos:

16. Es pot endrapar en un sol dia. És gairebé impossible deixar-lo un cop es comença.

17. He estat escoltant música diferent mentre el llegia, o ho he fet sense música, també. He decidit que la que més se li escau és REM. Llegir El món groc amb l'Around the sun s'acopla a la perfecció.

18. L'anterior llibre que m'havia llegit és El Zoo Cuántico, de Marcus Chown. Té la portada d'un vermell llampant i parla de les bases del món, explicades de forma amena. De la física quàntica a les grans forces de l'univers. En certa manera, es complementa amb el món groc. Tots dos estan escrits amb desimboltura i parlen del lloc on ens ha tocat viure, des de diferents punts de vista que s'entrecreuen.

19. Tret de comptades excepcions, sé per la columna setmanal que té al periódico que tinc gustos similars amb l'Albert Espinosa, com el delit per les pel·lícules de zombies!

20. La seva visió de la mort és molt i molt semblant a la meva.

21. Penso regalar El món groc a un amic (o és un amigrat?) que va començar la quimio dilluns passat.

22. Buscaré l'Albert aquest Sant Jordi. No he esperat a comprar-lo (com tenia planejat), així que intentaré que me'l signi. Tot i que tindrà cua!

23. Aquests són els vint-i-tres ítems imprescindibles de tota bona llista. Segur que n'hi ha més, però aquests són els que volia escriure després de llegir El món groc.

3 comentaris:

El Gimene ha dit...

Quin gran anàlisi. L'Espinosa orgasmaria de plaer.

albert ha dit...

No tenia ganes de llegir-lo però cada cop me'n fan venir més. Potser és que no acabo d'entendre això dels grocs tot i haver escoltat dues entrevistes diferents a l'Albert Espinosa... Potser és per què em carrega la gent que sempre parla del mateix i em dona la impressió, potser per culpa dels entrevistadors, que l'Albert sempre parla dels "pelones". És normal suposo però m'agradaria escoltar altres coses d'ell en les entrevistes.

Tot i això sembla un tio interessant i m'agradaria donar-li un vot de confiança al llibre. Potser cau per St. Jordi. Qui sap...

Jesús M. Tibau ha dit...

No el conec profundament, però l'he vist a la tele en una entrevista i també l'he escoltat a la ràdio (ahir precisament), i em sembla un apersona amb molt talent i un sentit de l'humor que comparteixo.
I sobretot molt positu.