dilluns, d’abril 14, 2008

Històries de Barcelona en tres actes

Els amos s'assemblen als seus gossos, com es pot observar en l'home que, abocat al balcó, espera que el gos torni de la passejada. Fent temps per sopar, ja ensuma la flaire de whiskas de la cuina.

L'estrenyiment és molt dur. Els lavabos dels jutjats de Barcelona en donen fe. Si estàs esperant a ser jutjat, és habitual que el gos no vulgui sortir al balcó, i això empipa a qualsevol. Cadascú es relaxa com pot: uns es refugien en l'anarquia, d'altres es deleixen per aconseguir una arma, i els més agosarats cerquen un respir exòtic de vint centímetres.


La poesia envaeix la ciutat. Si hom vol enquadernar uns apunts, fotocopiar les escritures de la hipoteca o colorejar la fotografia dels rebesavis, ara té una altra opció per amenitzar les cues. Plis plas.

6 comentaris:

Lo Gené ha dit...

A Barcelona es respira poesia per tots els racons.

Vironer ha dit...

aquesta dona del balcó és preciosa, si la gosseta està a la seva alçada el meu Tro es posarà fet una fúria...

Puji ha dit...

Sóc molt agosarat si dic que la lletra del plis plas és la mateixa que la de l'instint assassí escatològic?

albert ha dit...

Digui'n poca feina, però sempre em fixo en que els noms de les seves fotos sempre porten unes lletres i números al darrere (p. ex: gosesperantzs1.jpg). Normalment dues lletres i un número. Em sabria explicar perquè?

Doc Moriarty ha dit...

La grafia és la mateixa, és cert i àdhuc inquietant!

Les imatges les penjo a imageshack, per no carregar el blogger. En el cas que ha posat, la foto es deia gos esperant. Suposo que milions de catalans han penjat un arxiu anomenat gos esperant, així que aquest du la cua zs1.

El Gimene ha dit...

Inquietant això de que hi hagi tants gossos que esperen... Però què esperen? Un messies? Un líder? Matem-los a tots, per si de cas. Mai m'he refiat d'ells...