divendres, d’abril 11, 2008

Moltes gràcies, a reveure.

Ronaldinho Gaucho va arribar en una época fosca. Va agafar un club enfonsat i un equip mort i li va donar vida. Era un veritable plaer veure'l jugar cada cap de setmana. Era un jugador especial. Que deixi de llegir això aquell que vegi videos de les seves millors jugades (que en van ser moltes, a quina més increïble) i no se li posin els pèls de punta.

Sé que les ànsies homicides dels meus estimats lectors es rebelaran contra aquest punt de vista. Sé que la ferida cou, que la revenja és temptadora i que ens pot la boca i la decepció. No es facin mala sang.

Oblidem aquests dos darrers anys. Oblidem que s'ha deixat com a futbolista, que s'ha abocat a la mandra i a la indolència i a vés a saber quantes coses més. Ignorem les natilles maleïdes dels collons (hauria d'entrar a la clàusula de tot jugador culé l'imperatiu de no anunciar la desgràcia de postre aquest). Podria haver estat molt més i no ho serà. És una llàstima. Però van ser tres anys espectaculars. Aquest home es mereix un bon comiat.



Un darrer partit on se l'aplaudeixi de grat i se l'acomiadi. Res de la porta del darrere. Res d'adéus de vergonya aliena. Dues lligues i una Champions. Vespres d'encís. Jugades de pitet. Va ser maco mentre va durar, però ja s'ha acabat. Siguem adults.

Va ser el puto amo. I va ser del Barça. Adéu, Ronnie... i gràcies.


5 comentaris:

El Gimene ha dit...

Jo estic d'acord amb vostè, Doc, però les coses no seran així i ell en té bona part de culpa.

Doc Moriarty ha dit...

Ho sé, i és veritat. I a més cobra una bona morterada. Sí. Tots ho sabem.

Com també sabem que patirem la Síndrome de les Banyes de l'Ex. Preferim que vagi al Manchester City que al Milan, perquè nosaltres la tenim més gran que el primer però el segon carda millor que el nosaltres. Volem que un cop surti del club, s'enfonsi en la misèria futbolística i acabi passejant l'estampa decadent (de 29 anys) per clubs de tercera, per USA o Qatar, sense que faci res de bo. Volem que fracasi. No volem que s'ho passi bé, que triomfi, que jugui unes semifinals de Champions vestit de rossonero i ens clavi un golàs que ens elimini.

Ja ho sabem.

Però hauríem de dissimular-ho més, i fer veure que som més madurs que tot això.

D'aquí a uns anys, els que ara el critiquen (amb raó) però s'hi acarnissen el recordaran com un dels més gran jugadors de Can Barça. I tots tant contents. Però ell anirà a jugar als partidets de veterans del Milan, si no s'ha comprat abans una mansió a Porto Alegre i s'ha cregut Tony Montana.

Lo Gené ha dit...

Jo sóc un d'aquells que vibrava amb les jugades de Ronaldinho. I creia que aquest tio estimava el futbol, el duia a la sang, i sempre seria un gran.

Tres anys grandiosos, jo diria dos i mig. Però no en són prou. És miserable que un jugador dugui acabat des dels 26 anys. Pitjor encara que ens hagi estat enganyant, que demanés renovacions de contracte la temporada passada i que el seu compromís amb el club no hagi existit.

Per mi, dos anys i mig no són res. I per això crec que no mereix cap tipus de comiat efusiu.

A més d'això, prefereixo que vagi a un equip gran. Res de Manchester City i pollades per l'estil: que marxi al Milan o a l'Inter, que provi de jugar a la Premier. Que demostri que a dia d'avui, no es jugador ni per segona divisió b.

Per cert, tot i ser seguidor del futbol, jo vinc del motor. Allí, no s'hagués tolerat el que ha fet Ronaldinho. Si no rendeixes te'n vas al carrer, si no treballes no et vol ningú, i si fas una desplantada al teu equip els seguidors t'odiaran. El que s'ha aguantat a Ronaldinho és molt, ara no es pot exigir a una afició cremada que li digui adéu com si aquí no hagués passat re. Ja n'hi ha prou de la cantinela de "el món del futbol és així...", que es comportin com autèntics professionals hauria de ser el mínim exigible.

Sento ser tan dur i desagradable, però no puc suportar que algú que cobra més de 12 milions d'euros l'any se n'enfoti de la seva afició. Tristament, això cada dia sol ser més habitual amb això del fumbol, i ens fa mal a tots.

Puji ha dit...

Estimat Doctor, absolutament d'acord amb vos.

Vironer ha dit...

Totalment d'acord, el Ronaldinho mereix ser una excepció pel que ha representat i el que ha fet, mereix una sortida digna i un reconeixement públic del barcelonisme. No siguem tan limitats com els vols gallinacis, avaluem tota la seva trajectòria a can Barça i traiem-nos el barret!
Ara bé, no fitxem mai més cap brasiler!
No fotem contractes vitalicis!
No revisem cada 6 mesos contractes vitalicis! (o, si ho fem, fem-ho també de rebaixes quan ho fotin com el cul).