dilluns, d’abril 28, 2008

stop ventdelpla

La primera excusa és el pressupost, com si l'originalitat fós directament proporcional amb els diners.

El problema de la ficció pròpia a TV3 és que sempre explica les mateixes històries. De totes aquelles sèries que un dia ja llunyà dels vuitanta va comprar, n'ha intentat exprèmer el suc en imitacions barates. De L'escurçó negre va fer aquella cosa de La memòria dels Cargols, de Mr. Bean va intentar treure'n un tal El Ton, de Jo Claudi fa poc va perpretar aquesta vilesa anomenada Via Augusta. Oblidem que Crims era una resposta execrable a Expediente X.Ja ni es van atrevir a adaptar L'equalitzador (tot i que van coproduir un engendre anomenat La justícia és cega). Tot ha fracasat. Tot? No! D'aquells Veïns i Gent del barri en va exprèmer la fòrmula fins a perfeccionar-la en les telenovel·les preferides de les teresines. De Poble Nou a El cor de la ciutat, passant per Ventdelplà. Que ja, que Zoo o Mar de fons han estat autèntics fiascos, malgrat repetir la fòrmula fins a la sacietat.

Per què es repeteixen una vegada i una altra els mateixos arguments de sempre? Per què sempre gira tot al voltant d'un bar, de dones maltractades, de banyes, de nens que s'enamoren, de relacions impossibles en històries empalagoses?

Jo dic prou.

Vull ficció. Vull atreviment. Vull que s'aposti per guionistes amb idees. Vull que s'arraconi el costumisme d'una santa vegada i es jugui fort per a altres gèneres. Vull misteri, vull terror, vull ciència-ficció, vull suspens, vull sorpreses. Vull personatges que reneguin i diàlegs frescos.

Stop Ventdelplà.

12 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Mmm, jo aniria més lluny i diria: Stop a la ficció catalana. Si no sabeu fer res millor, hi ha moltes feines que de ben segur farien millor tots aquests integrants del LOBBY d'actorets catalans. Que no sabeu fer productes que siguin rentables sense subvencions? Doncs al carrer. Si la meva vida depèn del mercat i del preu del petroli, la seva també ho pot fer.

Perquè jo, ja he perdut tota esperança. I el futur, tenint en compte la xusta que surt cada any de l'institut del teatre, és negre.

PD: Zoo ja és la culminació de tota aquesta deixalla.

albert ha dit...

Benet i Jornet necessita descansar i molt! Forces anys de descans per el Pepitu. Tot i que a la gent gran (i no tan gran) agraden les series de TV3 i les segueixen sí o sí.

Jo també necessito alguna cosa nova i estic segur que hi ha gent que ho pot oferir. Necessito també actors nous, sempre veiem les mateixes cares i això també és empalagós. En fi, que Déu l'escolti Doc.

Vironer ha dit...

Estic d'acord amb vostè, però per aconseguir tot això necessitem un nou canal (a veure si el cony de TDT ajuda). TV3 és el canal de les tietes, de les teresines, de la bona gent d'aquest país que consumeixen costumisme, benetijornetisme, glucosisme, bonrotllisme, heaprèslalliçósisme, jijijajisme, etc. Tenim una tele de fireta per un país de fireta.

Aleix ha dit...

Potser part del problema és que la ficció catalana no existeix com a tal. Es a dir, hi ha una colla de series i peliculetes, però cap d'elles aspira a ser ficció; totes estan contaminades per la mania d'explicar "coses que passen" / "que podrien passar".

Sembla que els guionistes no treballen per entretenir el personal, sinó per organitzar una taula rodona al Club sobre l'adopció internacional, els maltractaments, el bulling...

Per què a Catalunya encara perviu l'obsessió setentera de "retratar la realitat"? Que no veuen que per molt que s'esforcin en mirar-se el melic, mai arribaran a xupar-se-la?

albert ha dit...

Quin gran anàlisi Aleix. Totalment d'acord. A mi una de les coses que més ràbia em fot és l'obsessió en fer coincidir capitols amb actes, diades, etc. Per exemple, per Sant Joan, al Cor, hi ha d'haver la revetlla. Per la Marató, a un personatge li han de diagnosticar càncer. I així mil exemples.

Divertiu-nos, no ens retrateu la realitat, ja la coneixem i de sobres! Gràcies.

Lo Gené ha dit...

Jo sí crec que la ficció catalana sigui ficció. La suposada telerealitat de TV3 és en realitat una farsa del que "Catalunya hauria" de ser, un adoctrinament de masses al servei del sol que més escalfi. De fet, l'exemple més descarat i miserable és el de "El cor de la ciutat" on l'adoctrinament dona pas al burd catecisme ètic-moralista, explicant-nos a tots els "palurdos analfabets" catalans com hem de ser, com hem de comportar-nos i quines coses estan bé i quines no.

El resultat és una Catalunya que no existeix, irreal, absurda i grotesca.

Així que és ficció. Per a conillets retardats, però ficció.

Doc Moriarty ha dit...

Estic bastant d'acord amb vostès. "El cor de la ciutat" podria ben batejar-se com a "La catalunya imaginària".

I d'altra banda tenim engendres com "Els diaris de Pascal", on un grup de gent vestida amb roba d'época acabada de planxar recita textos político-compromesos (sota la direcció de fotografia d'un home amb un gerro de mel per comptes de cervell).

Mister Pozart ha dit...

Afortunadament ja fa prou anys que no vec aquestes coses!

Doc Moriarty ha dit...

Un ventdelplà japonès ha de ser la polla en vinagre!

Per cert, recomani'm una bona época per viatjar a Japó, mr. Pozart.

Questionaire ha dit...

Estic totalment d'acord amb tots vostès. FA anys que dic que aquest país és un decorat, una mena de Poble Espanyol on, si opbres una porta i mires darrere, veus les tramoies. No perdin més el temps. Desisteixin. Oi que no miren La Primera? Doncs no mirin TV3. No és per a nosaltres. És per a la meva mare. I ella va néixer al 1935.

joanarcaic ha dit...

posats a recomenar coses (com demenava en Doc):
Kazunari Ninomiya té varies series (també forma part d'un grup de música d'Idols boys, pero no crec que aixó t'interesi masa). "Yasashi Jikan" es segurament la serie mes "ventdelplatina" a la japonesa que he vist (tampoc n'he vist mases, la veritat). té forces problemes. el més greu (pel meu gust) es que els episodis es repeteix una estructura igual (igual que series com "Gokusen", "GTO" o series yanquis com "CSI" o "House", encara que segurament no tenen la capacitat de adictivitat que tenen las series americanes). un altre punt feble es que en Narimiya no dona pel paper (té masa cara de crio i poca cara de gamberro). si algú li sembla que el nom d'Hiroki Narimiya li sona d'alguna cosa, es possible que el recordi com el soldat ras, "protagonista", de la força coral "Cartas de Iwo Jima" d'en Eastwood. com ya he dit la trama de Yasashi Jikan es força chorra, pero almenys serveix per una cosa. alucinar amb els paisatges de Hokkaido (el nort de l'illa). uns boscos increibles. una bona época per veure'ls en tota l'esplandor es la tardor, així que ja saps, si vols fer un viatge cap el Japó, la tardor es una bona época per anar pels boscos (encara que si vols una resposta molt millor pasat per Kirai.Net l'Hector o qualsevol altre usuari, segúr que et donaren millors respostes, a més a més, l'Hector va escriure un interesant manual de com viatjar al Japó, els passos a fer, etc... molt útil....)

Anònim ha dit...

Jajajajaja!!!!
Sí senyor!
Jo fa molt de temps que em vaig desenganxar d'aquestes sèries (per aburriment)
Potser, si algún dels morts tornés com a Zombie amb fam de cervells frescos... les tornaría a veure