dilluns, de maig 19, 2008

El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon

El curiós incident del gos a mitjanit va tenir cert renom el 2004, i es va convertir en un petit fenomen de vendes. La història detectivesca d'un noi amb autisme que vol trobar el responsable de la mort d'un gos del veïnat va rebre tot tipus d'elogis.

Doncs no n'hi ha per tant.

Ara explicaré com un extraterrestre paga la hipoteca.

El curiós... és una bona novel·la juvenil i prou, que basa totes les seves armes en el punt de vista del narrador, un recurs que finalment li acaba explotant a la cara. La sorpresa de l'autor com a nen autista desapareix a a les poques pàgines, i esdevé cansina a mida que la història avança. La forma de dialogar (jo vaig dir i ella va dir) es torna reiterativa, i hi ha massa capítols d'engreix que tenen poc a veure amb la història i molt amb les pretensions de Haddon, que vol demostrar que s'ha informat (i molt) sobre l'autisme.

M'ha decepcionat que l'incident del gos no passi d'això, d'incident, i que la història agafi aviat uns aires de telefilm de tarda de diumenge, amb pares que discuteixen i gent que no sap com conviure amb un nen autista. Res de nou i bastant previsible tot plegat. No discutiré la versemblança de les accions del protagonista, en Christopher, perquè al cap i a la fi és una novel·la i s'ha de donar peixet a l'escriptor per a que ens porti on vulgui. Però sí em molesta que l'ambició en la idea (o que sigui el nen qui ens expliqui el que passa) no es vegi recompensada per un millor desenvolupament (que el que passi sigui interessant).

Tinc ganes d'endegar el projecte de ciència ficció.

3 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Totalment d'acord.

Una bona novel·leta allargada innecessàriament.

Tot i això, a mi em va fer gràcia. Un bon experiment el de jugar amb un personatge autista.

albert ha dit...

Doncs a mi em va agrada força si bé és cert que potser s'allarga una mica massa.

Natàlia ha dit...

A mi també em va agradar molt, i no el vaig trobar repetitiu. De fet quan veia que m'apropava a les últimes pàgines no volia acabar encara. Realment el protagonista es fa estimar al llarg de la novel·la, i el que no es pot pretendre és que l'autor comenci fent ús de repeticions per mostrar l'autisme del nen i que al final deixi estar aquesta tècnica.
Jo vaig llegir el llibre en anglès i em va encantar, així que felicito a Mark Haddon per la seva feina!