dilluns, de juny 09, 2008

Un trabajo muy sucio, de Christopher Moore

Encuriosit perquè Lady Moriarty s'ho havia passat força bé llegint-lo (tot i que després va matissar: és divertit i prou), vaig col·locar Un trabajo muy sucio a la tauleta de nit.

L'argument és ben senzill: el dia que un home es queda vidu en el part de la seva filla també descobreix que s'ha convertit en un Mercader de la Muerte, algú que ha de recollir els objectes dels difunts on es guarden les seves ànimes i els ha de vendre a qui la requereixi. Si no compleix, uns monstres de l'infern que viuen a les clavagueres l'assetjaran per menjar-se les ànimes que quedin orfes.

Val.

És la primera novel·la que conec que funcionaria millor com a sèrie de televisió que com a llibre.

Està fragmentada en tres parts, de les quals només he llegit les dues primeres, perquè m'he n'havia atipat. És d'aquelles lectures que sempre pots apartar per llegir quelcom més interessant (les instruccions en japonès d'una càmera de fotos), i que funcionen molt puntualment perquè s'ha inflat fins a convertir-la al format best-seller.

En la narració, el temps passa a trompicons, i les accions del protagonista i dels monstres no segueixen un fil argumental concentrat. És tot molt dispers, vaja. Em donava la sensació d'estar llegint, per exemple, la novel·lització de l'Equipo A, on a cada capítol se'ns expliqués que ara ajudaven a unes grangeres, ara a un predicador, ara a un iaiet que té una botiga d'on el volen fotre fora... I això, enganxar, no enganxa gaire.

Si hay un escritor más divertido, que dé un paso al frente. Això ho posa a la novel·la i en teoria és d'una ressenya de Playboy. Doncs en sembla que hi ha molta gent que pot donar aquest pas. Per quatre diàlegs que fan gràcia, hi ha tot un reguitzell d'escenes forçades i aparentment gracioses que esgoten el lector.

Almenys Lady Moriarty l'ha gaudit de valent.

7 comentaris:

intel·lectual punk ha dit...

La meua Lady m'ha regalat L'últim patriarca, de la Najat El Hachmi.

Avui l'he començat. Vostè ja l'ha llegit? Li ha agradat? El recomanaria als seus amics? El recomanaria als seus més benvolguts enemics? (costa tant trobar un bon enemic, d'eixos que et fan sentir orgullós!)

És més, perquè la meua Lady em regala litaratura glandular? Què em vol insinuar?

Lo Gené ha dit...

Sr. Intel·lectual Punk, si la meva xicota em regalés l'últim patriarca, la deixaria. En negaria a llegir un llibre llur premi ha estat concebut de forma per ser "obra compromesa". No sé que dir-li, de debò.

D'altra banda, del sr. Moore aquest nadal em van regalar "El ángel más tonto del mundo" i, francament, vaig riure molt. Això sí, aquest home té la mania d'allargar massa cada llibre que escriu i de fer sèries de televisió escrites. Que hi farem, certament.

Ghandi ha dit...

No facin cas a les seves dones.

marc ha dit...

"No facin cas a les seves dones."

aquest acostuma a ser el primer pas per deixar de tenir dona..........

intel·lectual punk ha dit...

Caldrà fer un simpòsium sobre dones i llibres regalats.

Tona ha dit...

Veig que no podré regalar cap més llibre... Fos cas que em quedés soltera de per vida! Jajaja!
Sr. Moriarty, gràcies pel seu comentari al meu blog i per anunciar la data del seu llibre. Ja sap que l'estic esperant amb allò d'aguantar espelmes...
Fins aviat!

marc ha dit...

http://www.goear.com/listen.php?v=d2816e8
Sergi Pàmies "analitza" els telenoticies cap de setmana. molt encertat i divertit. tota la raó i més.....