divendres, de juliol 11, 2008

200 locuras para que te quedes conmigo, de Martín Piñol

Doncs aquí, la novel·la amb la que m'he rigut més en molt de temps.
Quan va sortir l'any passat, per les mateixes dates de Montecristo, em va picar la curiositat. N'havia escoltat l'entrevista al Martín Piñol en el Minoria Absoluta, i em va fer força gràcia. La portada, però, em repel·lia una mica: tanta coloraina i un títol que semblava més de manual d'autoajuda van distreure'm.

La de voltes que dóna la vida (el típic tòpic), la novel·la ha acabat arribant a les meves mans. I què bé m'ho he passat!

200 locuras para que te quedes conmigo és una comèdia en clau de novel·la negra, amb tots els ingredients imprescindibles del gènere: femmes fatales (unes tres), matons (caps rapats), uns motius ocults (la trama d'especulació immobiliària) i un detectiu carismàtic (i amant dels macarrons). L'argument està ben construit, la narració té molt de ritme i, el que és més important, es fa divertida.

He plorat de riure mentre el llegia al metro. Si bé és cert que Martín Piñol recicla alguns dels seus monòlegs per incloure'ls com a pensaments del protagonista, s'ha de dir que no resulta impostat. No tan sols l'autor recorre a milers de referències freaks de cinema i televisió, sinó que empra uns recursos literaris de primer ordre. N'envejo l'ús de les metàfores i algunes imatges poderosíssimes. Jo voldria haver pensat frases com "se mordió el cerebro por dentro"!

Si algun dia he de signar amb pseudònim, serà Martín Piñol.

Llegiu-lo!