dimecres, de juliol 16, 2008

Música a la fresca

Visc en un barri on cada quinze dies s'han de moure els cotxes a banda i banda del carrer, perquè l'estacionament és d'aquells alterns.
A priori, no és mala idea. Visc en un barri on hi ha més tallers que botigues i més cotxes atrotinats de rodes punxades que autobusos. Visca Barcelona.

Però afortunadament no tothom matina per canviar el vehicle els dies 1 i 16. Som pocs els que ho fem. Com no tothom se n'adona que un lloc buit en el costat equivocat del carrer implica merder.

Dic afortunadament perquè cada quinze dies toca concert. Música en viu. Al carrer.

Els camions del Condis no passen per entre els cotxes amuntegats. Les furgonetes de repartiment s'encallen en els eslàloms. Aquell comercial que trepitja el barri per primera vegada tem fregar el retrovisor d'algú que pot partir-li la cara.

Botzina. Botziiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiina. Botzina. Botzinabotzinabotzinabotzina. Moc moc mooooooc.

El director d'orquestra espontani que crida des d'una finestra: ¡Para ya! ¡Que no vendrá nadie!

Visca la ciutat de la música al carrer.

8 comentaris:

albert ha dit...

Els meus sogres viuen en un carrer estret, d'estacionament que també canvia cada 15 dies, que té forces entrades de pàrking i que a sobre té un videoclub. Molta gent aparca sobre la vorera, davant de guals i de qualsevol manera per anar a tornar o a buscar la pel·lícula de torn. Els clàxons són constants, les cridades també i els principis de violència també. És divertit de veure.

Lo Gené ha dit...

Collons Doc, sembla que vostè visqui al Bronx.

El nou slogan de Barcelona sembla que fa furor.

intel·lectual punk ha dit...

I per què carai vivim a la comarca del Barcelonès? I si emigrem en bloc al Moianès? O al Lluçanès? O a Ossètia Septentrional, no se..

Per cert, hem remodelat el disseny d'El Web Negre. Actualitzacions diàries i la novetat: un consultori religiós! Igual trobem la nova terra promesa

Àlex ha dit...

Visc en un carrer que és una autopista: tres carrils per banda, més dos de bici.
Visc en un carrer que consideren que ara s'ha de tornar a donar llustre, perquè n'ha perdut des de la dècada dels anys 20.
Visc en un carrer que els locals de sota de casa consideren que la vorera en genèric és una extensió de la seva terrassa.
Visc en un carrer on, no se sap per què, té una acústica tan fantàstica que sentim bordar el gos de dues cantonades més amunt (sempre i quan les sirenes de les ambulàncies, dels camions de bombers, de la policia o de qualsevol malparit que vol jugar no ens el tapi).
Visc en un carrer que per poder sentir la tele l'has de posar al màxim de volum.
No visc a Barcelona.
Malvisc a Barcelona

cargol ha dit...

No siguin tan negatius, per l'amor de Déu, si tenen tot l'entreteniment que volen!

Eva ha dit...

orgullós n0hauries d'estar de poder gaudir de solos de botzina i a més gratuïts!

Àlex ha dit...

Orgullosa estic de pagar de la meva butxaca les pastilles per dormir, els taps de les orelles, les visites a l'otorrino i les trucades a la guàrdia urbana...
Orgullosa de la desfilada de les Harley Davidson, de la festa de la selesión ejpanyola, de les rues del Barça, de les derrotes de l'Espanyol.
Totes, totes, totes les celebren al carrer de casa...
Per cert, vaig demanar per Reis un AK 47 i no me l'han portat. Si voleu, obro una línia de subscripcions populars per ajudar a pagar-me'l i estalviar una pasta en psiquiatra i camisa de força (no deixar dormir una nit sencera algú es considera tortura i està penat per les Convencions de Ginebra, el TPI i les normes de convivència de la meva escala de veïns...)

Vironer ha dit...

Visca Barcelona!