dimarts, de juliol 15, 2008

Sopar de feina aliena


Restaurant Flamant, al carrer Enric Granados. Taula per a quinze. Torn de les 23, que ja hi ha gana.

Per 27 euracos et serveixen una amanida de rúcula (gespa en un plat) i un tros de rat penat en el seu propi esperma (a la carta li diuen vedella, però la forma no enganya).

Les cadires són restes de sèrie de Bolsón Cerrado.

La conversa gira al voltant de les anècdotes d'una feina on no hi he treballat mai.

Se m'acluquen els ulls de son, de llevar-me a les sis.

La resta de taules són plenes de quieroynopuedos, gent que acaba de sortir del càsting de Gran Hermano.

Els badalls no són ben rebuts.

1 comentari:

Síncirily Modgi ha dit...

Jo hi he anat 2 cops, també a sopars de feina, i he pogut constatar com la vigorèxia és la malaltia del s.XXI, juntament amb la gilipollèxia.