dissabte, de juliol 12, 2008

Tretze Tristos Tràngols, d'Albert Sànchez Piñol


Pur tràmit aquest aplec de relats de l'autor en català més peculiar a dia d'avui (principalment per la seva aposta d'allunyar-se del costumbrisme literari del nostre país).

Si valorés les intencions dels contes, Tretze tristos tràngols seria un bon llibre. Ple d'històries fantàstiques, referències a Kafka o Borges, aventures a l'Àfrica i al Pol Nord... TTT promet molt.

I acaba per no complir res.

M'agraden molt les històries que es poden rellegir en funció de la darrera frase. Molt, molt. El que no m'agrada tant és que tretze històries de tretze juguin aquesta carta. Perquè es fa previsible. I, de fet, tots els relats del llibre de Piñol es tornen típics i se'ls veu el llautó d'una hora lluny.

Si, com a mínim, la tècnica narrativa fós exquisida, ho veuríem recompensat. Però el cert és que els contes no tenen un acabat gaire polit, són molt irregulars, i alguns fins i tot pequen de simples. No he trobat un sol diàleg creïble en el llibre, sense anar més lluny. Clar que hem de tenir en compte que algunes de les històries són refregides: ja vaig llegir en el seu moment el fantàstics La nau dels bojos a Els altres móns de la literatura catalana, de Galàxia Gutenberg.
Espero amb ganes la culminació de la trilogia dels monstres que Piñol prepara amb unes criatures aèries. Segur que m'agrada, com em van agradar La Pell Freda i Pandora al Congo.

De moment, Tretze Tristos Tràngols és un entreteniment per a una tarda, més divertit que l'últim del Monzó, però insuficient per al que esperem de Sànchez Piñol.

3 comentaris:

Puji ha dit...

M'encanta Sánchez Piñol, però pel que dius, m'esperaré al tercer de la trilogia.

Per cert, tens alguna comissió de la família Piñol?

Mister Pozart ha dit...

Doc!
Volia llegir el llibre pero m'has destrempat...

MP

quitus ha dit...

només he llegit "La pell freda" i em va semblar un "enganyababaus" per gent que no haugues vist "Señales" i haugués llegit "Soc llegenda" o haugués vist "Omega Man".
per no parlar dels personatges que no es parlen en plan Lost (per no esmentar cert vaixell......)........
això sí, la reflexió final del llibre em sembla de treure's el barret i molt possiblement fa que tot ho abans esmentat m'importi més aviat poc...........