dissabte, d’agost 02, 2008

El club de la Sumeria

Image Hosted by ImageShack.us


El chiste más antiguo del mundo data del año 1900 antes de Cristo

Londres. (EFE).- El chiste más antiguo del mundo data del año 1900 antes de Cristo (a. C.) y sugiere que el humor escatológico era tan popular antaño como en la actualidad, según un estudio divulgado hoy por la británica Universidad de Wolverhampton.

Según la investigación, que recopila las diez gracias más arcaicas, la broma en cuestión se refiere a un proverbio de los sumerios, pueblo que habitó en lo que hoy es el sur de Iraq.

La chanza, que se supone provocaba las carcajadas de los sumerios, dice: "Algo que nunca ha ocurrido desde tiempos inmemoriales: una joven mujer tirándose un pedo sobre las rodillas de su esposo".

Ese dicho encabeza la lista de las diez bromas más antiguas, encargada por el canal de televisión Dave al centro universitario, que ha empleado dos meses rastreando los anales de la historia en busca de chistes pretéritos.

En segundo lugar aparece una broma datada en 1600 a. C. acerca de un faraón, supuestamente el rey Snofru, que reza así: "¿Cómo entretienes a un faraón aburrido? Haces navegar sobre el Nilo una barca cargada de mujeres jóvenes vestidas sólo con redes de pesca y le pides al faraón que vaya a atrapar un pescado".

Ese chiste puede leerse en el llamado "Papiro de Westcar", un texto egipcio que reúne cuentos mágicos y se guarda, desde 1866, en el Museo Egipcio de Berlín.

Los expertos de Wolverhampton también han encontrado la broma británica más antigua, que se remonta al siglo X y afirma: "¿Qué cuelga del muslo de un hombre y quiere meterse en un agujero en el que a menudo se introduce? Respuesta: Una llave".
Fa uns minuts, quan venia amb la quàdriga cap aquí, un guàrdia imperial ha aixecat la llança i m'ha aturat d'aquella manera amb què només el guàrdies babilonis saben parar un carro. Primer he pensat: rellamps, ja he begut oli... bé, millor oli que cervesa. Però no, resulta que el Tigris s'ha tornat a desbordar.

Res greu, quatre zigurats empantanegats a Uruk. Ja ho llegireu als diaris, d'aquí cent o dos-cents anys, quan acabin de gravar la notícia sobre pedres. Que dius, no hi ha un altre manera millor d'escriure que rascar un roc? És que no poden inventar el paper d'una puta vegada? I la merda d'escriptura cuneiforme? Tot ralletes que si et perds ja no trobes el fil... que sembla un aparcament d'orugues!

Sé que a vosaltres no us importa gaire perquè sou una colla d'esclaus analfabets que morireu demà... sí, sí, no rieu... que no sabeu com se les gasta el Nabuconodosor dels collons. Ei, arquitecte, diu amb aquella veuota que té d'emperador acabat de llevar. Ei, arquitecte, vull els quatre zigurats intactes per demà! Pero si hay que hacer regatas, y el material nos lo traen de Egipto, que por lo menos tardará una década... diu l'arquitecte. Que ja sabeu com són els arquitectes, que sempre posen trabes a tot: que si estos esclavos son mancos, que si esto el presupuesto no lo contempla, que si este desierto no es buen sitio para edificar... L'única cosa positiva que tenim avui dia és que, en ser la primera civilització, no poden sortir ruines quan construeixes un pàrquing. Val, poden sortir ossos de dinosaure, però diem que són els gossos de Gigamesh i els col·loquem a l'entrada del pàrquing i ens serveixen de seguretat, que hi ha molt de supersticiós sueltu.

Que aquesta és una altra. Heu vist mai la quantitat de lleons i animals mitològics a l'entrada dels edificis? En un temple s'entén, cony, que ja es dediquen a això. Però a la botiga de Catifes de Haar Dak Kaalal (d'oferta en catifes mullades ara que s'ha desbordat el riu, per cert) tenen un elefant amb potes de voltor i ulls de serp. On s'és vist aquesta barreja? Quina merda de monstre demoníac fa aquesta fila? Si és que se't vol menjar i a la primera passa es trenca els tormells! I total per què, per protegir quatre estores molles?

Ara tothom vol tenir una bèstia de l'infern a casa seva. Mira, tu, és la moda. Fa uns anys eren les palmeres i ara són els leviatans. Ep, que això va a pitjor. Que la gent és cada cop més inconscient i no es pensa el que fa, eh. Que a un dimoni no el pots tenir així, a pa i aigua cada dia. Que se li han de donar verges i sang de nens. I no val a enganyar-lo amb la sogra, que us ho veig a la cara, cabronasos. Per molt que tingui aquesta veueta de nena repelent i faci anys que ningú no la cobreixi. Que la virginitat no es recupera! Que no us ho ha dit la vostra esposa? Ves que haureu de saber vosaltres, que sou a punt de morir carregant pedregots.

I tot per l'especulació. S'han de fer tants edificis? Però si no som tanta gent, coi. Que la civilització acaba de començar. Que som quatre arreplegats i ens coneixem tots. Això esclatarà algun dia, mireu que us dic. I els primers a pringar sereu vosaltres, la mà d'obra de la construcció. De fet, els primers a esclatar sereu vosaltres. Ja us poseu crema solar quan dueu embalums amunt i avall?

Que també podeu tenir sort i morir de febres abans. Que és la millor manera de morir, al llit i calentet. Perquè mira que teniu números per dinyar-la de qualsevol altra manera: esclafat per pedres, atropellat per una quàdriga, mossegat per una serp, sodomitzat per un paquiderm... Que la vida són quatre dies i aquí només s'ho passen bé la gent que té dinars. Oju, i no uns dinars qualsevols: aquí el més tonto hi té la seva cara acunyada. Clar que, quan s'avorreixen, foten una sortideta a Palestina i porten uns quants milers d'hebreus perquè els distreguin amb càntics. Que un hebreu només et canta la primera generació, eh. Que a partir de la segona tot són plors i laments, i a la tercera ja t'han escrit una biblia. Que són un poble de molt mal esclavitzar...

Clar, com que no beuen. Nosaltres, amb quatre espigues de blat ja fotem cervesa. No li doneu cervesa a un fill d'Abraham. Que monten en còlera i comencen a explicar batalletes de guerrers petits contra gegants. Que els agrada molt exagerar, que ja us ho dic jo. Sabeu aquests mosquitots que hi ha vora les aigües estancades de l'Eufrates? Doncs va picar a un campament d'esclaus hebreus i ja ens venien amb que eren els elegits del no sé quin Deu perquè havien sobreviscut a una plaga. Una plaga? Que la Gran Gossa Babilònica els enganxi tot el que du entre les cames i sabran el que és una plaga.

El que deia doncs, no importa com de fotuts esteu, sempre hi ha un desert per omplir de cadàvers com els vostres. Avui no sou més que la mosca que menja els fems d'un bou; però d'aquí mil anys els vostre ossos potser valdran un dineral. Gràcies, gràcies, poble de Babilònia, i no oblideu consumir perquè em tornin a contractar quan vosaltres ja sigueu morts!

5 comentaris:

Puji ha dit...

Bravo! Ovació! Ovació! Em sembla que aquesta pedra em pesa massa. Ai que em començo a morir...

Kike ha dit...

¡¡¡JUASJUASJUAS!!! ¡SON DE LO MEJOR QUE HE LEIDO NUNCA! No se como he podido vivir sin estos conocimientos...

Lo Gené ha dit...

Uns catxondos aquests sumeris.

Questionaire ha dit...

Doncs una amic meu, esclau com jo, me'n va explicar un de boníssim: "Que diu que hi ha una senyora que té un servent que es diu Mistetas i..."

quitus ha dit...

qui fotia els chistes de l'antigor? en Miki i l'Stiki dels Especialistas Secundarios?¿?