dijous, d’agost 14, 2008

El fotògraf, d'Òscar Palazón.

Recordo de quan vaig escriure Montecristo que em feia certa bassarda abordar el tema Mauthausen desde la perspectiva que tenia pensada.

Fins aleshores, els republicans als camps de concentració nazis era un tema gairebé orientat en exclusiva cap a l'assaig. KL Reich, escrit per un supervivent com Amat Piniella, era l'única novel·la catalana que, a més del testimoni, hi introduïa humor i tendresa.

Recordo haver estat amb tota la documentació al davant, plantejant-me com podia enfocar-ho.
Puc imaginar-me Óscar Palazón fent el mateix abans d'escriure El fotògraf.

El fotògraf és una molt bona novel·la que val la pena llegir.

L'Enric, un home que acaba de ser abandonat per la nòvia, descobreix un quadern escrit per un pres català de Mauthausen on es revela un secret esborronador. Anirà a la seva recerca, i convertirà la venjança del supervivent en una obsessió personal.


Palazón ha construit una excel·lent història a partir d'una anècdota (la filmació de pel·lícules pornogràfiques a Mauthausen), en què reflexiona sobre els racons del temps, la memòria i la venjança. Està edificada sobre un esquema narratiu que alterna dos temps (o potser són més, o potser no), i que juga amb subtilesa amb el lector. El ritme és força ràpid i es converteix en una d'aquelles novel·les que continues llegint a les escales automàtiques del metro. Si hi he de trobar algun defecte, és que potser que hi ha algun cap sense lligar un cop conegut el desenllaç (i que no explicaré aquí, per no espatllar-lo), o que coixeja un xic.


D'altra banda, m'agrada El fotògraf pel que significa. M'agrada pel que té de nou en el panorama literari català, de renovació de fòrmules i gèneres. M'agrada perquè Palazón ha estat valent i juganer, i mereix ser llegit.

Si en voleu saber més, podeu visitar-lo a El vertigen del trapezista.

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Encara no l'he llegit, però segur que ho faré, ja que la seva novel.la anterior, Un rostre que no és meu, em va sembla excel.lent

òscar palazón ha dit...

Moltes gràcies per la teva ressenya, Marc. Quant al que escrius sobre el desenllaç, només diré que normalment defujo dels finals tancats. M'agrada que el lector faci la seva aportació personal a la meva feina com a escriptor. En aquest cas, però, no sé si he anat massa lluny, ja que unes quantes persones m'han comentat que el final els ha desorientat una mica.

Ei, Jesús, gràcies pel teu comentari!

Questionaire ha dit...

Com deia en Mike Hammer (amb la cara de l'Steacey Keach): "Tomaré nota".

Anònim ha dit...

poner resumenes no comentarios

Doc Moriarty ha dit...

Mi saludar jefe indio

Anònim ha dit...

HOLA!
jo si que le llegit el final, i la britat esque si que el final desconcerta una mica pero el llibre es prescios m'ha encantat moltisim

Anònim ha dit...

Perdó! vulia dir que jo si que me llegit el llibre del fotògraf, i es molt interesant
numes dir que jo abans no llegia en català i desde que mel vaig llegir magrada llegir en català moltes gracies Oscar!