dissabte, d’agost 16, 2008

Starship sushi


Havent sentit informes favorables, l'expedició s'endinsa en el Yoshino (Mallorca 90), amb una primera impressió positiva. Qui us parla fins i tot s'atreveix a murmurar "sembla prou net", després de veure el menjador amb decoració oriental i tres reservats amb tatamis i taules al terra. Res no presagia el combat que ha de venir.

L'expedició tasta tot el que pot i més, a preu fet, només ens cal anar apuntant en un paperet quins plats volem sense cap mena de límit. Els makis no són res de l'altre món (el típic tros d'arrós plastificat) i els nigiris estan massa freds. No deixa de ser un buffett més.

Però quan demanem una vegada i una altra, i ja ens miren amb cara de "estos se van a zampar las reservas de esta semana", deixen anar les bèsties que tenien retingudes a la cuina.

Fins a la taula arriba volant un escarabat d'uns set centímetres de llargada que primer confonem amb una arna. Però quan es posa a la paret, a tocar nostre, i n'identifiquem l'espècie (el que es coneix com a cucaracha guarra), comprenem que l'atac és directe i sense escrúpols. Alguns membres de l'expedició cauen o abandonen. D'altres intenten foragitar l'insecte, en va, que sobrevola de nou els plats que hi ha sobre la taula i vacil·la uns segons davant les nostres cares.

És normal que els restaurants tinguin escarabats a la cuina, sobretot a l'estiu. És llei de vida (i de poca higiene). Però el tamany descomunal de l'escarabat ens fa sospitar que el peix no és l'únic animal cru que guarden al rebost.

Al menjador del Yoshino no hi ha cap altre escamot, i quan el cambrer sent els crits surt i fa veure que no sap què està passant. Amb un mocador l'atrapa i se l'endú cap a la cuina. L'escarabat (vermell, enorme, amb les antenes que es mouen nerviosament) ja ha fet la seva feina.

Deixem de menjar res més. L'expedició ha perdut la gana. El Yoshino passa a ser considerat territori enemic.

El seu nom a partir d'ara és Coshino.

8 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Doc, és vostè home valorós i intrèpid: no tothom els té tan ben posats com per menjar sushi on vostè ho fa.

Ara bé, vigili una mica home, que encara l'hauran de tornar a ingressar a l'hospital...

Ghandi ha dit...

A un exemplar aixi, jo li hauria tallat el cap i el tindria exposat al menjador de casa com a trofeu. Ah! i si vol coses marranes vingui a Londres. Aquesta ciutat no deixa de sorpendre'm.

Doc Moriarty ha dit...

No voldria presumir, però conec Londres molt i molt be. I té raó, s'hi menja molt malament.

Vironer ha dit...

No em passarà a mi, no...el culinarisme multiètnic no ha arribat a "comarques" i ens hem d'acontentar amb la botifarra amb all i moixernons com l'atreviment culinari més agosarat.

quitus ha dit...

contra aquestes feres he hagut de lluitar a casa meva. grans i ben grassonets els molt cabrons. i amb això de volar entren per on els dona la gana. els putos amos del món......

i per l'amor de Déu. vosté s'acaba de fer una asegurança de vida o que, per que últimament el porten a cada indret....

El Gimene ha dit...

Indian Grill, petit establiment de shawarma i pollastre tandoori a Sardenya cantonada amb Pujades. La cadira no és per seure, és per mantenir a ratlla les senyoretes paneroles. Això sí, el menjar, fantàstic. En deu ser el secret.

thisboy ha dit...

Què curiós!!!
Resulta que quan vàrem anar a Japó l'any passat, el primer "restaurant" en el que vam menjar a Tokyo tot just arribar de l'aroport de Narita, va ser un d'una cadena de restaurants de menjar ràpid japonès anomentats: "Yoshino". Per 500 Yens (uns 3€) vam menjar un menú d'un mega-bol de Ramen, arròs, fideus, etc. I no era gens brut evidentment (a Tokyo fins i tot es pot llepar el terra dels lavabos, està tot tan net...).

Ostia, quins records, i quines ganes de tornar... d'aquí dues setmanes farà un any que vam anar.

Questionaire ha dit...

Vinguin a la Bodega Andaluza, a Manresa. Els berberetxos estan tremendos però a les taules no s'hi arrepengin.