
El laisme és una plaga que s'imposa amb la força de la naturalitat cada dia més. Ja no són només els convidats d'El diario de Patricia, o la Sonia Arenas de torn en els lates de dissabte. Els reporters d'España directo i similars empren el la la la amb la mateixa facilitat amb què esgarraparien una pissarra. Darrerament, també he sentit uns quants informatius on aquest insult a qualsevol oïda es propaga com la pòlvora.
La Momia, la tumba del emperador. Enmig d'una batalla, el personatge de Brendan Fraser i la seva dona tenen el següent diàleg.
Així, en pantalla gran, pels segles dels segles, amén.
Ayer compremos el deuvedé y nos percatemos del error.
La Momia, la tumba del emperador. Enmig d'una batalla, el personatge de Brendan Fraser i la seva dona tenen el següent diàleg.
-¡Han roto mi camisa favorita!
-Mejor, yo la tengo mucho manía.
-Mejor, yo la tengo mucho manía.
Així, en pantalla gran, pels segles dels segles, amén.
Ayer compremos el deuvedé y nos percatemos del error.
10 sentències:
Fa uns 10 anys, amb motiu de les punyalades gramaticals i fonètiques que perpetrava na Raffaella Carrà en un programa de TVE1, un grup de maulets radicals i conyons pintaren al centre d'Elx: "Canya contra Espanya, visca Raffaela Carrà" i "Espanya no m'apanya, visca Raffaela Carrà".
Només l'acció implacable i constant de la radiació solar feu esborrar eixa pintada. Però si vostè s'esforça en fer Arqueologia Grafitaire Contemporània, en podrà trobar les restes.
Certament, el laisme prolifera per la boca dels espanyols al mateix ritme que dels seus dits en surt "haber" en comptes de "a ver".
Jo ho vull relacionar amb el descens del nivell cultural provocat per la LOGSE. Així com l'augment substancial del nombre de població garrula.
Idiocracia. La tornaria a veure si no fos perquè la meva estimada em té segrestat el DVD.
PD: M'agrada la foto :)
I desprès ens posem en contra del "Manifiesto...". Està claríssim, el castellà està en perill.
PD: A mi també m'agrada molt la foto
Jo, que parlo castellà un cop cada molt -només la rara vegada que topo amb un espanyol censat fora dels països catalans- no faig cap d'aquests errors tremebunds. Quina sorpresa, resulta que la immersió lingüística en l'ensenyament a Catalunya fomenta una millor expressió en llengua castellana. És una paradoxa.
Esperanza Aguirre està deixant una petja profunda...
Clar que ells no tenen la tortura dels pronoms febles. Si amb tres le la lo ja s'emboliquen, imaginin què passaria...
Pompeu Fabra era un fill de puta per treure's de la màniga la parida dels pronoms febles. Jo mai els als hi ho vaig saber utilitzar.
Pompeu Fabra era boig. La nostra llengua pateix la seva tirania.
Perdoni, Gené, però fills de puta els alemanys, que declinen paraules com si fos llatí.
Ja, però jo no sóc alemany, sóc català.
Publica un comentari