dimecres, de setembre 03, 2008

Alliçonadors


Hi ha qui es creu amb possessió de la veritat absoluta, i a més tenen a la seva disposició els mitjans necessaris per difondre-la. En el ring de la demagògia i el nepotisme, Josep Cuní i Ken Loach tenen el cinturó de campions.

Loach porta anys donant la brasa amb històries de desgràcies que ven com a presumptes films de denúncia. El que és denunciable és la seva falera per vendre motos del tamany d'una casa okupa.

Cuní ja tenia un ego prou gran (com la disfunció del seu termostat corporal, que l'obliga a viure a quatre graus sota zero permanentment) quan va acceptar presentar els matins de tv3. Que el seu programa sigui el més digne que es pugui veure en aquella franja horària no té especial mèrit en una graella farcida de repeticions, teleconcursos i xafareig. Se li ha donat tant protagonisme, se l'ha afalagat tant, que Josep Cuní és avui un Godzilla del Superego. Al seu costat, els argentins són el poble més humil del planeta.

7 comentaris:

Pissarra Negra ha dit...

Boníssima la foto, jo l'hagués posat als Matins el dia que van parlar de la nova llei d'Educació, però amb en Tete atacant per la retaguardia.

Vironer ha dit...

Good evening, I'm Vironer and I approve this message.

quitus ha dit...

uy, però no té en conte tot ho que el gran Cuní a fet per l'humor d'aquest país (i la Rahola). Són com el Nuñito, de no existí s'haurien d'inventar...........

---------------------------

i ara una noticia per fotre's de mala ostia. pel que diuen Fincher es desvincula del muntatge final de la seva última (i esperadísima) pel.lícula, 'El curioso caso de Benjamin Button'......

Lo Gené ha dit...

Jo vull creure que el Cuní SAP que fa un personatge que peca d'imbècil, però que fa gràcia. De fet, sempre he pensat el mateix, si "els matins" ho fes algú més moderat, racional, tranquil, digne... perdria interès: a tots ens agrada un polèmiques prepotent al que poder insultar o donar la raó com carallots. Aquesta és la grandesa del Cuní, o això vull pensar.

quitus ha dit...

per cert, a la seva llista trobo a faltar L'Arús i sobretot l'Angie Càrdenas (best moments, quant després de dir una burrada de l'alçada d'un campanar es queda mirant fixament a càmera, com dient: -"sí, sí acabó de dir aquesta imbecilitat, jo tota soleta"

Doc Moriarty ha dit...

L'Arús m'agrada, però l'Angie és tal i com vosté descriu.

quitus ha dit...

a mi l'Arús també em cau bé, que consti, tanmateix hi ha vegades que "es fot a mossegar i a disparar i es torna boig o perd el nord". encara tinc present com aquest començament de temporada va tenir la barra de dir "que frivolitzar amb gent que pateix malalties mentals no està bé, i que ells i el seu programa mai havien fet coses similars". només cal recordar la "subtilesa" amb que varen tocar el tema Pajares.
per cert molt bó el "Daros cuenta......"