dimarts, de setembre 09, 2008

Monty Python's Spamalot, per El Tricicle



Sóc dels que ha vist Los caballeros de la mesa cuadrada unes vuit-centes vegades. Em sé els diàlegs de memòria, i sóc molt fan del doblatge al castellà, que conté unes inflexions de veu que fan justícia a l'esperit de la pel·lícula.

Ja només per això era obligatori anar a veure Spamalot, al teatre Victòria.

Spamalot és divertit, però està un graó per sota de la pel·lícula. Potser el fet que sigui musical el converteix en una obra massa mecànica, molt ben engreixada però que saps que no es sortirà ni un sol moment de mare, que funcionarà amb precissió exquisita. Potser és que la pel·lícula és molt més anàrquica (al menys aparentment), o que Monty Python són Monty Python, és a dir, Cleese, Idle, Chapman, Palin, Jones y Gilliam. Un fenomen que ja es va veure en aquella selecció d'sketchos d'Om imprebís.

Sigui com sigui, Spamalot és un musical molt divertit, amb més virtuts que defectes, i que és la millor alternativa als Grease, Mamma Mia i d'altres nyonyades de moda.

El cavaller negre no hi surt, tota una llàstima

L'escenografia, impecable. Un treball brutal en escenaris, decorats, roba, elements escènics, que la converteixen en una obra dinàmica que es metamorfoseja (així, com els power rangers) cada dos per tres. Tant l'ús de les llums com els efectes de boira, per exemple, estan cuidadíssims, i dóna la sensació que s'hi han gastat quartos. El número de Camelot/Las Vegas és dels meus favorits, amb la taula rodona de joc presidint l'escenari.

Sobre l'argument en si, doncs estic massa viciat. Les parts que ja conec (perquè apareixen a la pel·lícula) són com, ah, val, això ja m'ho sé. El que deia que està uns punts per sota. Falta aquell toc realment esbojarrat, que aquí es veu impostat. Prefereixo les parts que desconec, que no només no surten al film, sinó que a més ajuden a diferenciar-lo i identificar-se plenament com a musical. Em refereixo a les cançons, que si bé no són de les que xiularé d'aquí vint anys pel carrer (ni d'aquí vint minuts), en el moment són prou divertides i efectives. I són un gran exercici de metateatre... com la referència a West Side Story o Mar i Cel, per exemple. Brillant la dels jueus, per cert.

S'ha de destacar, sobretot, l'actuació de Jordi Bosch, que està grandiós com a Rey Arturo, i mostra una faceta còmica diferent de la que li havíem vist fins avui. És d'agraïr veure'l lluny de la Vilarasau, almenys sobre l'escenari. Marta Ribera fa gala d'un poder vocal extraordinari, així com dels pits més voluminosos que he vist en un teatre, i les seves intervencions són de les que acaben en ovació a la platea i alguns timpans estripats. De la resta del repartiment cal destacar Fernando Gil, popular per sortir a Noche Hache entre d'altres programes i sèries, i que aquí fa d'una mena de John Cleese (i se n'agraeix l'intent).

Ni, ni, ni, ni


Si la meva opinió sobre Spamalot no és entusiasta és per una tonteria que es podria arreglar sense cap mena de problema. I és sobre el text. Qui ha traduït i adaptat el text teatral de Broadway sembla que no hagi vist la pel·lícula. Més que res, perquè hi ha certes expressions del doblatge que funcionaven molt i molt bé, i que aquí es troben a faltar. Un anodí "¿Estais sugiriendo que los cocos migran?" no té la mateixa força que l'escèptic "¿Insinuais que los cocos emigran?". Pero, sobretot, una "almáciga" no es pot traduir per un "geranio". Los caballeros que dicen ni no demanen un geranio. Volen una almáciga. Sé que sóna estúpid, però em va costar entrar a la obra després d'aquesta escena, que està just a l'inici del segon acte.

De totes maneres, Spamalot és divertida, és espectacular i dóna bon rotllo. Què més es pot esperar?



La inquisició espanyola!!!


10 comentaris:

albert ha dit...

Acabo de comprar 2 entrades per dissabte. Ja li diré el què...

quitus ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=gldlyTjXk9A

per si algú no sap de que el tema de la inquisició......

Questionaire ha dit...

El nostre bateria és el del musical, en Santi Carcasona.

intel·lectual punk ha dit...

Anem a vore:

- El convidaren a la pre-estrena (cosa de VIP cultureta) o es comprà vostè una entrada pel primer dia (cosa de malalt o friki)??

- En la seua època, els Monty Python feien petites adaptacions del text segons el lloc on actuaven (Irlanda, Canadà...). Fins i tot Les Luthiers han fet alguna aclucada d'ull a Barcelona. Aquesta traducció/adaptació també ho fa?

- Hi participa el Ferran Rañé?

- És Fernando Gil el doppëlganger de John Cleese?

- Quant costa l'entrada?

Ghandi ha dit...

Sincerament, ara mateix, aquí estirat veient
"la nit dels 25", se'm fa difícil immaginar cap espectacle millor.

quitus ha dit...

un millor espectacle? "la nit dels 25" fent-la en directe des del Titanic, moments abans de xocar amb l'iceberg........a més d'espectacle, metàfora........

Doc Moriarty ha dit...

Va ser un regal dels meus pares, el diumenge passat, que ja l'havien vist a NY i els havia entusiasmat.

Nuka ha dit...

Jo la vaig veure a londres al gener i el cavaller negre si que hi sortia.

Vaig veure la versió de barcelona el dia que estrenaven amb public, i quina decepció els petits canvi que fan :-(.

Anònim ha dit...

El cavaller negre si que hi surt. El que passa es que ha principi de temporada van tenir problemes amb l'escenografia i el atretzzo i l'obre que vas veure estava a mig gas.... Entre varies coses es va haver de suprimir el cavaller negre temporalment, faltaven les projeccions, els núvols, el castell i un llarg etc. Quan va venir a veure-la l'Eric Idle ja estava "completa". Jo l'he vist abans i despres hi certament hi ha un canvi. (no ens passarem i direm "un canvi espectacular", pero un canvi, si).

Ah, i a mi el "¿Estais sugiriendo que los cocos migran?" no em sona taaaaaaaaaaaaaan anodí. Pot ser perque la peli només l'he vista en anglès (sense ànims de sonar arrogant, eh? Són manies meves.)

Kike ha dit...

Me alegra leer opiniones afines, aunque creo que tú disfrutaste más de la obra. Cuanto más tiempo pasa, más asquete me da a mí. Da la sensación de que han estropeado todo lo que me gustaba del original y han dejado las partes más anodinas pasadas por el triste filtro de la comercialidad.

Ya no es sólo la mítica ALMÁCIGA o al adaptación del texto... es el tono general. Otro sentido del humor completamente distinto.