divendres, de setembre 19, 2008

Novel·letes moriawase

Ja que la literatura japonesa em fa una mica de mandra (i podeu al·legar que estic carregat de prejudicis, i tindreu raó), vaig decidir que potser deixaria Kenzaburo Oé i Haruki Murakami per a la tornada. Preferia llegir la visió de Japó que pugui tenir un occidental. I aquest en va ser el resultat:

Equivocado sobre Japón, de Peter Carey.



Un periodista australià viatja al país Nipó a entrevistar autors manga consagrats. Hi va amb el seu fill de dotze anys, i té la intenció de descobrir el que ell anomena El Japón Verdadero. La novel·la s'estructura al voltant de les entrevistes de l'autor, algunes més interessants que d'altres, i de l'obsessió d'aquest per voler relacionar-ho TOT amb la segona guerra mundial i, més concretament, amb l'explosió de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki. Els japonesos no paren de desmentir-ho, però ell s'hi encaparra. D'altra banda, el fill té un amic japonés (el Takashi) que és el personatge més interessant de la novel·la, una espècie de rèmora/guia que els ajuda i alhora fa llàstima perquè l'autor no fa més que deixar-lo a les portes de les oficines dels entrevistats. I això que el nano només vol conèixe'ls.
Vaja, que Equivocado sobre Japón es llegeix bé, és curiosa, i està sobrecarregada d'informació sobre anime i manga, que a mi no m'interessen especialment. La relació entre pare i fill recorda bastant a la de The Road, tot i que aquí no hi ha caníbals.

Tatami, de Alberto Olmos.



En el trajecte de Madrid a Tokyo, un paio desagradable s'asseu al costat d'una noia de pits enormes. Sense que ella li demani, l'extrany company de viatge li explicarà una història d'obsessió, morbo i voyeaurisme.
Val.
Doncs la història d'obsessió, morbo i voyeaurisme no m'importa una merda. Alberto Olmos sembla que vulgui escriure una altra Lolita en un espai tancat com és un avió i d'una sola tacada, basant-se gairebé exclusivament en diàlegs (podria ser ben bé una obra de teatre ben jorodowskiana) que pretenen ser provocadors.
El millor és que és molt curta. El pitjor és que és avorridíssima i inversemblant. La història està explicada des del punt de vista de la noia, i Alberto Olmos ha estat incapaç de ficar-se en la pell d'un personatge femení. Tot el que ella pensa, tal com ella actua, sembla més extret d'un reportatge del Cosmopolitan sobre com s'ha de comportar una noia quan es troba en una situació així. Ja només amb la primera pàgina, quan ella fa referència al tamany dels seus pits, ja ens invalida el personatge com una veu vàlida.
Badall.

Si és que del Japó, a mi, m'agraden els ninjes, el sushi i els samurais!

20 comentaris:

quitus ha dit...

no li interesa ni l'obra de Hayao Miyazaki?

Àlex ha dit...

Doncs jo he descobert uns rotllets de vedella i verdures amb formatge que riu-te'n tu del sashimi de maguro...
Per cert, considero que menysté un dels elements més interessants del Japó: l'Arale Norimaki!

Lo Gené ha dit...

Durant l'adolescència n'hi ha que col·leccionen cartes Magic, d'altres que fumen porros i van amb moto i lliguen molt, uns que també fumen porros però no van amb moto i no lliguen, i d'altres que juguen amb la Playstation i compren còmics.

Jo era d'aquests últims, i com el còmic occidental era car de collons per les poques pàgines que tenia, comprava "tomos" de manga.

D'aquella època tinc gran quantitat de paper destinat al reciclatge, però també algunes cosetes francament interessants, així que encara ara compro algun que d'altre manga de tan en quant, a més d'obres nostàlgiques d'infància.

Vagi apuntant:

Nostalgia.

- Lamu. Qui no recorda la Lamu, una tia que anava tot el dia amb bikini i estava penjada d'un dropo més cremat que la moto d'un hippi.

- Bola de Drac. Sense comentaris.

- Maison Ikkoku. Aquí es deia "juliette je t'aime", flipa.

- Ranma. Res a dir.


Gènere "bizarro-fastigós".

Altament recomanable. Provi amb el Suehiro Maruo i amb el Hideki Hino. El primer només es un provocador -i quin provocador-, el segon missatge en estat pur.


Ciència ficció.

Provi amb Shirow. Ghost in the Shell i la seva continuació, Manmachine Interface, el tornaran boig.

I no oblidi Akira del mític Otomo.


Culs, tetes, sang i fetge i molta acció.

Gantz. Tan directa i absurda que a mi m'encanta.


Coses variades que s'han de llegir algun dia.

- Naoki Urusawa és molt bo. Recomano començar amb Monster o 20th Century boys, jo prefereixo aquesta última.

- La mítica "Nausicäa" del Hayao Miyazaki. Dibuixat durant els 80 sense CAP ajudant i sense utilitzar trames. Increïble, no té preu.

- Dins del gènere bèl·lic, poc comú al Japó, destaca un paio que es va guanyar la vida als EEUU que es diu Motofumi Kobayashi. Cat Shit One és brutal i relata la guerra del Vietnam amb... conills i gats. Molt curiós.

- Spirit of Wonder del Kenji Tsuruta, ciència ficció amb estètica retro. A mi em va encantar.


Vaig estar uns quants anys enganxat a això del manga i em porta bons records. Per desgràcia el món editorial japonès és tan gran que quan t'hi poses només veus merda, però buscant una mica hi trobes coses molt interessants. Si li pica la curiositat no dubti en contactar amb mi via mail, li puc deixar alguna cosa.

Doc Moriarty ha dit...

Li agraeixo la informació, però no tinc cap intenció llegir un sol manga.

Lo Gené ha dit...

Ben fet fa. Deu ser com conduir un dièsel per a mi.

quitus ha dit...

Ghost in the Shell millor que Appleseed? lol
Monster i 20 century boys, brutals, però amb finals polèmics (com a mínim).

jo segueixo recomanant-l'hi l'Hayao Miyazaki (si la Jove de la Perla li va agradar provi amb El meu veí Totoro http://www.youtube.com/watch?v=Emc3IrWykCI&feature=related). I si alguns de vostès flipen mandarines amb la música d'en joe hisaishi provin amb Porco Rosso http://www.youtube.com/watch?v=26TkwXhSYbs&feature=related o La princesa Mononoke http://www.youtube.com/watch?v=RtPm5GiJ_iM&feature=related ).

son absurdes recomenacions d'algú encara més absurd.........

thisboy ha dit...

Doc, ja saps que jo soc un amant de l'ànime, del manga i de la cultura japonesa en general.

La última perla que he vist ha estat Raxephon:
http://www.deculoaboca.com/2008/09/11/rahxephon-el-mundo-inundado-con-colores/

i el darrer manga que estic llegint ara es Bleach, i ho recomano. També està molt bé Death Note.

Divadelro ha dit...

...
...
...
Manga caca...
...
...
...
No, ahora en serio. Hay mucho...y, por estadistica, hay cosas buenas y malas...pero aqui, por desgracia, llega mas de lo malo.
Por cierto, ha salido un nuevo "Muertos" y un nuevo "Punisher"...ale...

Doc Moriarty ha dit...

Tindré en compte les seves recomanacions, ni que sigui per abans del viatge, moltes gràcies.

Div, guardi'm tots dos, sisplau.

Questionaire ha dit...

Déu del cel, i a mi em diuen friki per allò de les Lomo?!!!!!!

albert ha dit...

Jo no hi entenc un borrall en literatura japonesa, en canvi li diré que ja es pot descarregar el primer capítol (doble) de la quarta temporada de The Office. Imprescindible!!!

quitus ha dit...

osties, un altre número de "Punisher" ?¿ esperem que segueixi en la línea que porta últimament (algú sap si en Punisher está inmers en tot el lío de la guerra contra els Skrulls, per que un tie-in entre el Punisher macarra i els Skrulls podría donar molt de sí)

Doctor Myself ha dit...

Hayao Miyazaki és un pesat i un pederasta, sempre amb les seves nenes repipis i preadolescents. Marranot!

Vertice comics ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Divadelro ha dit...

Que yo sepa si, "Punisher" esta inmerso en el follon skrull...pero para entonces ya se habra ido el amigo Ennis...

quitus ha dit...

no jodas Divadelro.............
Punisher sin Ennis puede ser un trago duro........

Doc Moriarty ha dit...

Sense Ennis, no em compro Punisher.

Divadelro ha dit...

Si..lo deja en el numero 65 USA, creo recordar...pero lo digo de memoria.
Mañana consulto y afirmo.

Divadelro ha dit...

El 60...si no me equivocado...

quitus ha dit...

el seu nou projecte ¿quin és? el cómic ambientat a la segona guerra mundial? (em sembla que es diu WW2, pero no n'estic segur)