divendres, d’octubre 31, 2008

Bon dia gràcies de res passi-ho bé: yo no soy tonto, soy maleducado


Servei post-venda de Media Markt, sis de la tarda d'un dimecres. Hi entrem i veiem que només hi ha les dues noies darrere el mostrador. Bé. Fantàstic.
-Bona tarda.
Silenci.
Les dues tenen els ulls clavats al tauler. Una clica sobre una ratolí i l'altra fa anotacions en uns papers.
Ni un esperin cinc minuts, sisplau. La mirada que no es creui amb la nostra, com els nens petits quan volen amagar-se i es tapen els ulls amb les mans.
Al cap d'una estona entra un altre home.
-Buenas tardes.
No aixequen el cap, no diuen res, segueixen desactivant un parell de caps nuclears i no poden desconcentrar-se.
-Son ustedes los últimos? -ens pregunta l'home.
-Sí.
La sala es plena. Hi ha cua. I elles dues com autòmates. Un noi entra del magatzem i veu la gentada.
-Hace mucho que esperan? -interroga a una de les noies desconectades.
-Nah. Cinco minutos.
Després se'n van i com en un vodevil entren i surten unes quantes vegades.
-Qué quereis? -diu finalment una d'elles, tot cortesia.
-Queríamos cambiar esto.


La última frase té un significat molt més ampli que el d'una devolució d'un ordinador. A Japó, tothom et saluda quan entres en un lloc, i et donen les gràcies quan te'n vas. Es desviuen per ajudar-te. No demano reverències nipones.

10 comentaris:

Divadelro ha dit...

La educacion nos puede.
Entras gritando y de malos modos y que te atienden en 3 segundos...
Entras con educadion y buenos modales y te mueres esperando...

thisboy ha dit...

Em recordo que al Japó totes les noies que treballaven a la tenda et saludaven cridant tant a la entrada com a la sortida... encara sona a la meva ment el:

"irasamashiteeeeeeeeeee!!!!" quan entraves, totes a l'hora...

Quin país més increíble... com el trobo a faltar (i només vaig estar 14 dies)...

Josep ha dit...

No ha provat mai de lligar amb les dependentes? S'espanten i et liquiden ràpid. (Oh els hi agrades i fan tot el que els hi demanis)

Mister Pozart ha dit...

Lo de lligar m'ha semblat bona pensada. Doc, desperta! Que estas a Barna... he he he, a Tokyo estic jo!

Lo Gené ha dit...

El servei ha empitjorat molt. I encara et miren amb cara de perdonavides, com si et fessin un favor.

Volen una solució?

Comprar per internet, a prendre pel cul aquests fills de puta.

Això o adquirir una Uzi i una retallada.

Questionaire ha dit...

Un altre dia provi de dir "Bona tarda!" mentre fa un rot. Resultats garantits.

Puji ha dit...

En aquests casos un "vull parlar amb l'ecarregat, ara!" Sol agilitzar les gestions.

Pansete ha dit...

Una altra idea: "disculpi, bona tarda; podria parlar amb la puta de sa mare?". Osties garantides.

Doctor Myself ha dit...

Jo vaig tornar del Canadà amb les mateixes sensacions. En aquelles terres els venedors o cambrers et fan sentir com si fossis benvingut al seu establiment i es guanyen la venda o la propina del primer a l'últim instant. Saben que han d'estar contents de tenir clients, aquí, en canvi, sembla que els hi toqui els collons tenir-ne. Com va dir-me un informàtic: "este trabajo sería perfecto si no fuese por los usuarios".

Bela ha dit...

En japón también tienen máquinas expendedoras de bragas usadas para el disfrute de la población masculina, así que no se que deciros...

Pero sí, en estos lugares al trato al cliente es nefasto (y en media markt más), pero así es casi toda europa. Países como canada, ee.uu, y otros pocos se salvan, pero es así por su sistema de propinas, al que estás obligado.

Pidiendo el libro de reclamaciones te quedas más ancho que largo.