dilluns, d’octubre 27, 2008

Eli "Paperboy" Reed & The True Lovers


A l'HVM de Tokyo no vaig poder resistir la temptació de comprar "Roll with you", d'Eli "Paperboy" Reed & The True Lovers. Es podia sentir pels cascos, i em va cridar l'atenció la portada vermella i cridanera, però clàssica alhora. Des dels temps del Virgin Megastore del passeig de Gràcia que crec que no escoltava un disc en una botiga.

El cas és que des que Amy Winehouse ha recuperat el sabor motown i soulero per al gran públic, ja són uns quants els intents de seguir-ne l'estela. Potser els més destacats són la virginal Duffy, o la dolçor de Beth Rowley.

Eli "Paperboy" Reed té la veu d'Otis Redding, l'energia de Del Shannon i la pell d'un got de llet. Posar el seu disc és fer un viatge en el temps, submergir-se en el baile del encantamiento bajo el mar, sentir un bon rotllo imparable.

Intenteu no ballar les cançons del noi dels diaris i els amants de veritat: és impossible.

6 comentaris:

Mery ha dit...

No lo conocía, pero el nada más empezar el video me ha dado buen rollo... me ha recordado el bad robot de J.J. jejejejjejee ¿Qué tal por esos mundos? Muaa

super ha dit...

Hòstia que bé que sona...

Super Coco ha dit...

Francamente fantastico,

Me encanta el hecho de que los muñecos, peluches y juguetes cada vez tengamos mas protagonismo en la musica actual.

Jordi Moreno ha dit...

sona de puta mare. i la veritat és que si, després del so vuitantero, el que toca rescatar és el soul, em sembla que d'aquí a uns mesos m'encantarà sortir de festa.

quitus ha dit...

no ho sé.....
hi ha discos que mereixen la pena per si sols (resuciten generes o facin descubrir géneres a persones que el desconeixen) pero em part tanta oda al "reanimator" musical em fa venir ganes de potar. cada cop em sembla més clarificant una frase de la peli Jarhead on el protagonista a mitja peli s'adona (gracies a escoltar als The Doors a tota potencia, em sembla recordar) que "aquella fotuda guerra no els pertenyia a la seva generació y que estaven repetint els clixes dels seus pares".....(personalitat propia, que la propia pelicula (irónicament) era incapaç d'aconseguir)....

albert ha dit...

Molt interessant però jo vull que ens parli de Japó.