dilluns, d’octubre 06, 2008

Soy un pelele, d'Hernán Migoya





En un capítol d'Extras, Andy Millman (Ricky Gervais) estrena la sitcom que escriu i protagonitza, i que és una autèntica gasòfia. És conscient que When the whistle blows és un tros de merda pudent, i s'emprenya perquè el resultat final és producte dels gustos de la BBC i dels directors, que han deformat el text original per gravar una comèdia amb perruques, ulleres grosses i una muletilla.

Les crítiques són horroroses, però l'audiència és estratosfèrica. Sis milions de persones han vist el primer espisodi. Així que la gent comença a reconèixer Millman pel carrer, i això l'incomoda encara més. Ara ha de donar més diners als pidolaires, a contracor, perquè si no li faran mala publicitat.

En el pub de tota la vida el reconeix un paio llardós i pesat, que no para de repetir-li la muletilla, i li fa fotos i truca als amics perquè vinguin a coneixe'l. Millman abandona el pub entre angoixat i molest, i fa cap a un local de luxe on hi ha sala VIP.

Allà, enmig de crítics, actors i bons vivants, és el centre dels comentaris. Tothom li diu que el que fa és dolentíssim. A la sala VIP, coneix David Bowie i li explica com se sent. Assegura que és artista, com el Duc, però que el critiquen precissament pel que ell no vol fer. Bowie compon una cançó humiliantíssima al moment, en un piano, on canta que el grassonet està tristó. Tothom se'n riu i Millman marxa amb la cua entre les cames de tornada cap al pub de tota la vida. Allà, es deixa veure pels frikosos que l'havien reconegut, i es fa fotos amb ells, i els segueix el joc, perquè són els seus fans.



Aquest cap de setmana vaig assistir al passi de Soy un pelele a Sitges, i vaig veure un Andy Millman dins Hernán Migoya.

Soy un pelele és una comèdia sobre un celebríssim director de cinema que s'ha tornat amnèsic abans d'entregar un nou guió, i en un cap de setmana haurà de recompondre la seva vida al mateix temps que escriu la pel·lícula amb la guionista que sempre l'ha estimat. Però ell és gay, té novio i no se'n recorda.

La pel·lícula no funciona a cap nivell. Vam tenir la oportunitat d'escoltar Migoya, (estava a la sala i parlava amb el públic, la qual cosa diu tant d'ell com a persona com la cinta diu com a cineasta) i aquí van algunes de les argumentacions per defensar la pel·lícula:

El protagonista és una barreja entre Gary Cooper i Son Goku

Més aviat diria una barreja entre Ben Affleck i Melendi. Roberto Sanmartín és un actor mediocre en un paper deslluïdíssim. Migoya ha intentat crear un personatge del tipus Will Ferrell, i ha parit un tio sense gràcia incapaç de dibuixar un personatge coherent. És un sosaïnes sense do per la comèdia, infraactuat, amb cara de lluç permanent i que fa avorrir en cada pla on apareix. Quan el pes de la peli recau sobre ell el tedi s'apodera de la sala. No fa bé ni d'amnèsic, ni de gay ni de fill de puta, per no dir que és absolutament inversemblant com a director de cine superprestigiós.



Els actors estan fantàstics

Podríem matisar què vol dir fantàstic.
Rosa Boladeras fa de jovencella calentorra en una de les interpretacions més sobreactuades que recordo. Fantàstic. Sembla que reciti els pastorets en el festival del col·legi.
És angoixant veure Liberto Rabal en pantalla. I lamentable. El maniquí que apareix a la pel·lícula té més registres que ell. Reconec que reia cada cop que se li entaforava el canutu d'esnifar dins els fosses nasals, però segurament és perquè vols que el personatge pateixi tant com t'està fent patir a tu.
El feo de los Calatrava se salva de la lapidació general. Per ofici i experiència. Llàstima que la idea de laringetomitzar-lo faci que no s'entenguin el 90% dels seus diàlegs, i que cap a la meitat de la projecció el seu personatge desaparegui. Quan intervé en la cançó principal del film es converteix en el millor de la pel·lícula (la qual cosa, siguem sincers, no és gaire meritori).
Eduardo González fa el típic personatge de locaza gay from Cuba, que ja hem odiat altres vegades.
És una amanida de comèdies

De vegades no me'n recordo que he comprat amanida Florette i la deixo a la nevera durant uns dies. Quan busques alguna cosa per sopar ràpid i et trobes aquella bossa inflada, plena de gotetes d'humitat a l'interior, amb trossos d'enciam i escarola flonjos i putrefactes, se't treu la gana.

Soy un pelele és una amanida de comèdies després de tres mesos a la nevera.

L'slapstick no funciona. Per molt que es pretengui ser tan gamberro com els primers Farrelly. El gag de pixar i esquitxar tot el pis perquè es té una erecció durava cinc efectivíssims segons a Yo, yo mismo e Irene. A Soy un pelele dura cinc minuts. I el penis del protagonista és de goma i l'orina és de manguera de broc gros. Cansa, no fa gràcia i avorreix.
Com a comèdia de situació no hi ha un sol diàleg punyent. És cert que les interpretacions fan que els diàlegs tinguin la velocitat d'Erik Mussambani a alta mar, però ara intentava fer memòria i no recordo una sola frase enginyosa.
Com a vodèvil... no hi ha ritme. Zas, zas, zas, porta que s'obre, porta que es tanca, confusió general. No. Només un parell d'anades i vingudes al terrat i al bany.
Com a gags surrealistes ens quedem amb el personatge del Mercenario. És un paparazzi perquè porta càmera i es passa tota la peli fent fotos de l'habitació de l'hotel des de la torre del telefèric. Seria graciós si s'expliqués una mica a tomb de què ens el colen. I crec que ni això.


Hi ha molt d'Ozores

També hi era a Airbag i va resultar ser una pel·lícula molt més divertida i desenfrenada. Col·locar parets de paper pintat, fanalets vermells, batins i una escena amb noies de moral lleugera no la fa més Ozores si no està ben resolta. M'agrada que el productor (Calatrava, again) tingui el despatx en una espècie de meublé. Fins i tot agraeixo que Las Chulas surtin en boles i facin números de lesbianisme, perquè almenys distreu la vista una estona. Però tot plegat acaba sent massa incosistent i dispers en el relat.



Funciona bé entre el públic femení per la part de comèdia romàntica

No hi ha comèdia romàntica. La química entre els protagonistes és zero. Ni tan sols fan bona parella. En cap moment desitges que hi hagi una tibantor sexual entre ells dos.

Hem volgut anar més enllà de la crítica per arribar a la gent

M'ho crec. Ja no perquè és l'excusa perfecta quan la premsa abandona la sala. És perquè qualsevol persona amb un mínim sentit de l'autocrítica sap que allò és dolent. Em sap greu per Migoya, perquè no sembla mal tio i crec que tenia voluntat de fer alguna cosa diferent, però la pel·lícula no agradarà ni a crítica ni a públic. És massa dispersa i irregular, i gairebé no fa riure.
Sempre hi pot haver gent que s'ho passi bé, clar. Però dubto que qui vulgui veure comèdia romàntica (v. punt anterior) suporti la part més gamberra, i qui necessiti una peli de colegueo accepti pagar el peatge d'un tram central de ritme baixíssim.


M'he buidat fent aquest film

Hernán, això no ho diguis. Sigues Andy Millman. Digues que t'han canviat massa coses i el resultat no és el que tu volies. Ves al pub i pren-te unes pintes amb els quatre o cinc arreplegats que hagin disfrutat de Soy un pelele. O els dos o tres. O algú de l'equip que s'ho passés bé en el rodatge. Com a mínim a Sitges va venir força gent, no?
Segueix escrivint, Hernán.


18 comentaris:

El Adolecedor ha dit...

Yo la vi el sábado en Sitges. la peli adolece de muchas cosas,menos de mal gusto.
Toda una experiencia. Una mala experiencia, sí. Pero experiencia al fin y al cabo.

Almogaver ha dit...

Amén

Doc Moriarty ha dit...

Y no me he cebado más porque me imagino que Migoya se buscará en google y no quiero ser cruel.

Doctor Myself ha dit...

jo avui també m'he buidat, assegut a la tassa del vàter, però el que ha sortit de mi no deixava de ser una merda.

setry ha dit...

Una de las peores peliculas del festival. Si esto lo lee Migoya espero que le haga replantearse lo de hacer cine. A ver si vuelvo al mundo real y hago una crítica a la altura de dicha bazofia

Pansete ha dit...

Déu sant, és que només el "videoclís" ja no deixa dubtes sobre l'ínfim nivell del "flim"...

Divadelro ha dit...

Pero...¿tan mala es? ¿De tanto adolece?
Que dificil es hacer comedia en estas tierras...bueno, hacer cine, en general, es dificil aqui.

quitus ha dit...

l'episodi d'Extras descrit es dels millors. Bowie fent de cabró està genial. i el final de l'episodi totalment antològic, lògic i depriment. Gervais en estat de gràcia. per cert, que la noia (l'amiga del prota) també es per llogari cadires.
i ara una nominació inesperada per a Tina Fey i les seves imitacións de la Sarah Palin. son la reostia, i no sé on comença una i on acaba l'altre.

Doc Moriarty ha dit...

Sent honestos, és insoportable. Es fa eterna, avorreix, fa aigües per tot arreu.
No s'aguanta per enlloc. Tots els punts positius que li he trobat en la ressenya són albertespinosats, buscant el costat bo de la tifarada.
No hi ha talent i, el que es pitjor, crec que Migoya pensa que és bona i que és un incomprés. I no és bona, no ho és. És molt dolenta. És insofriblement dolenta. Agafa tots els defectes del cinema espanyol dels últims quaranta anys i els ajunta en el que dura el metratge, un darrere l'altre.
S'ha acabat això de ser benèvol. Ho he intentat durant una temporada.
Però ja no.
Si s'ho mereix, llenya.

Lo Gené ha dit...

Hòstia puta, que lamentable. El millor del film -i això que ni l'he vist ni ho penso fer-, sens dubte, la ressenya que vostè li dedica, Doc.

Ha tornat al "lado cabrón", Doc? Ho celebro, que estava molt nyonyo des que es va afaitar la barba.

thisboy ha dit...

Totalment d'acord amb el doc. La película (he dit película?) és lamentable, és un voler i no poder.

Per cert, doc, ara t'empanadeixes més que mai de no haver anat a la de Rocnrolla, no? A veure si la pots veure, que està força bé.

ie komori ha dit...

Un tipus que escriu a l'"Odio Barcelona" i signa res amb la Llúcia Ramis és automàticament un "vol-i-dol" professional. No hi arribes, noi, no t'hi esforcis tant.

Questionaire ha dit...

Per què les lletres de la foto tapen els txitxis de les senyoretes?

Anònim ha dit...

el dia que tu hagas algo aparte de escribir en este blog de mierda y echar idem por esa bocaza , hablamos y no, no soy hernan soy alguien que te puede meter el puño por tu puto culo de nerd y sacarte tus putas tripas.

Nelo ha dit...

migoya apesta. es lógico y natural. apesta.

Nelo ha dit...

y este anónimo de mierda? también apesta? ya ves..

Nelo ha dit...

seguro que lleva gafas. ven cariñín.

Nelo ha dit...

santo cielo.. habéis visto eso?