dimecres, de novembre 12, 2008

La pell fina



La Najat, en una de les seves columnes, criticava que es publiquessin les cartes de la Rodoreda, i aquesta ha estat la resposta de la neta de Sales:

Distingida Najat: Una carta no és necessàriament un escrit per "comunicar-se a nivell íntim", com dius a l'article del 4 de novembre. No sé com són les que escrius, per afirmar que un epistolari entre dos escriptors és més propi de Lecturas o Hola que no pas d'una publicació seriosa.
Si haguessis llegit l'epistolari Rodoreda-Sales, que condemnes sense haver-li donat temps d'arribar a les llibreries, sabries que ells no s'escriuen per comunicar-se a nivell íntim. Parlen de les novel- les que fan i de les que volen fer, de la situació literària i política que condiciona la seva aventura comuna, de la llengua en què s'expressen, de l'ambició que els empeny, malgrat tot, a continuar la construcció d'una literatura digna i rica. Si haguessis llegit l'epistolari, sabries que Rodoreda va destruir 20 anys de cartes amb Obiols però va conservar-ne les que ella qualifica de literàries, i parla de publicar-les amb el seu editor. Sabries que la relació entre Rodoreda i Sales era de complicitat intel.lectual, i que res no "revela" de les seves "interioritats": llegir les seves cartes és accedir a l'elaboració de la cultura que tu i jo compartim. Sabries que Sales va publicar les seves cartes al poeta Màrius Torres. Sabries, doncs, que aquell parell sabien l'interès que despertarien els seus arxius privats. Per això Sales va donar a l'Institut d'Estudis Catalans les cartes de Rodoreda.
Si haguessis llegit l'epistolari, sabries que el premi que has rebut havia estat concedit a Sales el 1968 i a Rodoreda el 1969, però que Planeta el va suspendre fins al 1981 perquè el llibre català no era aleshores un afer gaire sucós. Fa mesos que em proposo de llegir la teva novel.la. Hauria preferit llegir-la sense predisposició de cap mena. Ara l'obriré sabent que, al cap de 10 mesos d'haver aconseguit un èxit tan volàtil, utilitzes el poder de la teva paraula per sentenciar sobre llibres que no has llegit, cosa més greu encara sent tu escriptora.

Maria Bohigas

Noti's el to punyetero de la carta. Aquí tiren amb bala. No se'n vagin. Pot semblar un conyàs, però encara hi ha més. La resposta de la Najat no s'ha fet esperar:

Benvolguda Maria Bohigas:
T'agraeixo les observacions que enviaves a aquest diari sobre el meu últim Set x set dissabte passat, encara que sembles prendre-t'ho com una qüestió personal.
Aclarir-te que, si llegeixes bé el meu article, podràs veure que en cap moment comparo les cartes entre Sales i Rodoreda amb les revistes que esmento. El que intento explicar és que el que ens mou a furgar entre la correspondència privada, per mi, sí que és un impuls comparable al que experimenten les persones que fan un cop d'ull a la vida dels altres a través de l'Hola o el Lecturas amb tota la legitimitat del món. El que passa és que quan ho vestim d'intel.lectualisme, quan es tracta d'una publicació seriosa, ens sentim per sobre d'aquesta mena de neguits tan humans. Jo preferiria que venguessis més exemplars d'El carrer de les Camèlies o d'Incerta glòria, posats a fer.
No sé què és l'èxit per a tu; per a mi el veritable èxit consisteix a poder disposar d'una via tan gratificant com la llengua escrita per canalitzar l'estranyesa que em provoca el món que m'envolta, intentant identificar dogmatismes de tota mena, fins i tot els que intenten legitimar-se per unes coordenades històriques i culturals. El dia que no pugui fer això i a sobre em segueixin pagant, preferiré tornar a treballar a la fàbrica per conservar uns mínims de dignitat. De manera que el meu èxit no és ni la difusió que ha tingut la meva primera novel.la, ni les xifres de vendes, ni les traduccions, ni poder omplir aquest espai amb les meves reflexions. El meu èxit és poder escriure i va començar als 12 anys, de manera que no sé si el pots continuar considerant tan "volàtil".

Najat El Hachmi


La resposta comença com una baixada de pantalons i acaba en un asortit de tòpics indefensables que la postulen com a clara perdedora d'aquesta lluita dialèctica.

I és que en aquest país tenim la pell molt fina i la boca molt grossa (i en això s'hi inclou un servidor de vostès). La crítica es confon amb l'opinió personal, i aquesta amb l'atac directe. Sembla que t'hagi d'agradar tot, perquè si no, ets un irresponsable que fas mal a la gent. L'argument que es dóna sempre és el mateix: és molt fàcil fer una crítica destructiva, el que és difícil és fer alguna cosa en positiu.
Sí, és cert. És més fàcil asseure's davant d'un teclat i dir el que no t'ha agradat d'un novel·la o una obra de teatre o una pel·lícula, que no pas fer-ne una. Però això ja ho sabíem tots. Però és igualment legítim dir què t'agrada i què no t'agrada, i poder-ho dir sense embuts, encara que sapiguem que l'interessat et trobarà per google i no li farà gràcia el que dius. A ningú li ve de gust una mala crítica, però hom ha de ser conscient que no es pot agradar a tothom.


Els deixo amb una de les reaccions a la ressenya de Soy un pelele. No té el nivell de la discussió rodorediana, però fa molta risa:

Anònim ha dit:
el dia que tu hagas algo aparte de escribir en este blog de mierda y echar idem por esa bocaza , hablamos y no, no soy hernan soy alguien que te puede meter el puño por tu puto culo de nerd y sacarte tus putas tripas.

I no es perdin l'individu que va deixar uns comentaris llarguíssims i plens de resentiment a Els hereus.

19 comentaris:

Josep ha dit...

Collons, i jo em queixe dels comentaris que em deixen al meu blog.

De tota manera, m'encanta com escriu la Najat.

Lo Gené ha dit...

Doncs jo penso que la Najat escriu com el cul, i que de no ser mora no li faria cas ni sa puta mare. El discurs victimista està tan suat que no fa pena, fa fàstic, sobretot quan aprofiten la seva ignorància per llençar merda sobre el que desconeixen. I ja va sent hora que algú ho digui: la Najat NO hauria de tenir una columna d'opinió en un diari d'ampla tirada.

Em fot moltíssim, perquè en aquest país hi ha qui es trenca les banyes per aconseguir un mínim de ressò dins de l'endogàmia mediàtica. I que fem? li donem una columna a una tia perquè ens fa pena.

Ja està bé, home.

Per cert, brutal la resposta de la neta de Sales. Mai m'ha agradat Rodoreda i sempre he considerat que es tracta d'un personatge sobrevalorat i mitificat pel simple fet de ser dona i republicana, però Sales era un paio amb una vàlua i una valentia personal -qualsevol que hagi llegit "Incerta glòria" pot donar-ne fe- digna d'elogi. Canya a la Najat.

Josep ha dit...

Benvolgut senyor Gené:

discrepe molt amb vostè. M'importa poc la biografia dels pares de la Najat. He llegit el seu llibre L'últim patriarca i m'agrada. No em mire el llibre com un tractat de sociologia, sinó com la història d'un home i la seua filla. M'agrada el llibre perquè té sexe. I té sexe anal, varietat poc descrita per la majoria d'escriptores.

I que collons, la Najat té un bon parell de mamelles!!!!

Lo Gené ha dit...

Estimat Josep, és vostè un malalt.

PD: Jo prefereixo la mamada a la mamella.

Josep ha dit...

Benvolgut senyor Gené:

doncs ja que treu el tema felatori, s'ha fixat en quins llavis més molsuts té la Najat? I quines galtes més suaus alhora que resistents?

Què li sembla si anem a la propera conferència/presentació de llibre que faça li xurri aquesta??

Super Coco ha dit...

Apreciados Señores,

Son todos unos pervertidos, este escrito empieza como una opinion seria. Ademas han olvidado dos temas importantes, el primero, que el autor de este post menciona de pasada el FistFucking, si esa entrañable practica habitual en las familias endogamicas y la segunda, que mas da si es mejor felación o sexo anal, si se pueden practicar las dos, eso si, cuidado en que orden se hace.

Àlex ha dit...

Francament, està millor la Bohigas que la Hachmi, en quant a la redacció de la carta...
Al ritme que van d'autojustificació els creadors ("sí, criticar és molt fàcil i crear molt difícil, a veure si tu ho fas millor") els haurem de dir que sí, que podríem fer-ho millor però que no ens dóna la gana, que criticar és més divertit i que a pidolar ja n'hi ha que en saben més: es mú triste de pedir pero lo es más de robar...
Per cert, a mi el llibre de la Hachmi em va agradar; ja el vaig comentar al meu bloc (una mica d'autobombo: http://i-ara.blogspot.com/2008/05/lltim-patriarca-najat-el-hachmi.html). I la Plaça del Diamant se'm fa avorrida... Posats a triar, prefereixo Aloma.
Del Sales, encara haig de llegir Incerta Glòria. Ho faré, això sí.

Josep ha dit...

Bé, jo també he parlat en favor de la Literatura Glandular.

Najat: truca'm i quedem, que m'has d'ensenyar això de l'oli d'oliva!

Doc Moriarty ha dit...

No puc opinar sobre la qualitat de la Najat com a escriptora. No he llegit la seva novel·la, però n'he sentit bones crítiques.
Com articulista la llegeixo cada setmana, i penso com el senyor Gené: no té prou nivell per escriure en un diari d'aquesta tirada. És dolenta, molt dolenta. I viu en un món imaginari.

Josep ha dit...

Benvolgut Doctor Moriarty:

em pot dir quants columnistes de premsa diària són bons (o escriuen majoritàriament bones columnes)?

Quim Monzó, Sergi Pàmies, Empar Moliner... tenen columnes bones. D'altres, com Salvador Sostres o Pilar Rahola tendeixen a repetir-se molt, i a opinar amb un brutal desconeixement.

I que carai... LA NAJAT ESTÀ MOLT BONA I NO TOLERE CRÍTIQUES CONTRA LA SEUA PERSONA!! Queda clar?

Lo Gené ha dit...

Miri sr. Josep, un dia quedarem per anar a prendre alguna cosa i passejarem pel carrer mentre li explico com són les dones que estan bones.

La Najat, no n'és una d'aquestes.

PD: I pagarà vostè, no ho dubti.

Josep ha dit...

Senyor Gené:

m'agraden les dones arquetípicament maques, com a tothom. Però també m'agraden les dones que s'ixen dels estàndards i conserven una brutal feminitat.

Aquesta dona té un bon parell de melons, uns llavis molsuts i el seu llibre és ple de referències sexuals.

quitus ha dit...

vigili Doc, no sigui cas que la Najat es passi pel blog i acabi escrivint un article, dedicat a vosté, amb un inici del tipus :"estimat col.lega..." o alguna cosa similar.

Najat el Hachismi ha dit...

Hola, sóc la Najat i potser em recordaran per haver escrit una obra -l'últim patriarca-, i una colla d'articles al Periodico.

Em sento profundament ofesa de que es mencioni aquí els meus pits i capacitats fel·ladores. No així el meu cul.

Doc Moriarty ha dit...

Recorda que abans havies escrit Jo també sóc catalana.
Najat (i ara de debò): prometo llegir-te quan escriguis ficció.

Josep ha dit...

Benvolgut Doctor Moriarty:
ben sovint el relat autobiogràfic és ple de ficció.

Benvolguda Najat full el Haixix:
per què sóc l'únic que hi veu sexe, a la teua novel·la?

Questionaire ha dit...

Apeciat Doc, canviant de tema: he llegit "LA carretera" i m'ha agradat MOLT! Sento discrepar. I he llegit "En picado" i m'ha agradat MOLT! Celebro no discrepar.

Att.
Q.

Josué ha dit...

Què lletja és la Najat!

Josep ha dit...

La Najat me la posa dura, així que no admeto crítiques en contra seua.