dijous, de desembre 18, 2008

El futur no és com havia de ser

La realitat virtual es menjaria el món dels videojocs o serviria per operar a distància. Una vegada hi vaig jugar al New Park de les rambles, dalt d'una tarima, amb un casc enorme tipus El cortador de césped. Vaig disparar sobre polígons gegants que pel que es veu eren tancs.

La televisió seria molt interactiva amb el tele-pick. Ramón García s'esgargamellava cridant les virtuts del tele-pick. Podies jugar a concursos i fer preguntes en directe als programes de TVE, però l'invent va durar un any, molt abans de l'época sms.

No hi ha més preguntes, senyoria.

3 comentaris:

Aleix ha dit...

No es que el futur ja hagi passat, és que ve amb Renfe. És el bò del futur; encara ha de passar.

Això, o Déu és un cachondo.

Albhert ha dit...

I el que és pitjor, les mestresses no van pel carrer amb vestits estrets de paper de plata...

albert ha dit...

El Roomba i la Thermo-Mix són les coses més semblants a les que ens pintaven a les antigues pel·lícules futuristes.