dimarts, de desembre 30, 2008

El mapa del tiempo, de Félix J. Palma


Fantàstica.

En tots els sentits de la paraula.

El mapa del tiempo és una novel·la per gaudir i degustar amb calma, perquè és una peça única en el panorama literari espanyol, que consolida Félix J. Palma com un dels autors més imaginatius de l'actualitat.

Per començar, com sempre, els defectes. O el defecte, en aquest cas, i mínim: una tendència al lirisme folletinesc, la floritura literària, que l'autor adopta voluntàriament en intentar escriure com un escriptor del segle XIX. Es nota una mica que prové del món de la literatura juvenil, en explicar-nos alguns trams com el de Tremalaquain o la història de Shackleton. I ja està, una minúcia. La resta, només virtuts.

El mapa del tiempo són tres novel·les en una, tres històries que es creuen i es reforcen o modifiquen com ho feien els capítols de Pulp Fiction. L'element comú: HG Wells i els viatges en el temps.

  • La primera part narra l'esforç d'un jove aristòcrata per salvar la seva estimada, una prostituta de Whitechapel, de les mans de Jack l'Esbudellador, vuit anys enrere.
  • La segona, la relació d'amor entre una noia de finals de XIX amb un messies de la lluita contra les màquines del segle XX.
  • La tercera... bé, la tercera us la deixo com a sorpresa.

Perquè per primera vegada en molts anys, trobo una novel·la que conté una sorpresa rere una altra, que em fa creure una cosa per després enganyar-me i portar-me on ella vol, que m'enganxa de forma tan adictiva. L'engranatge d'El mapa del tiempo està tan ben engreixat que les seves 620 pàgines es devoren com si res, i quan acaba no vols tancar el llibre, perquè necessites més i més.

Palma ha construit un monument enorme a la fantasia i la ciència ficció, omplint de tot tipus d'homenatges la novel·la. Un dels jocs és buscar-los i identificar-los. Així, hi ha noms com Jeff Wayne, Tyrell o Kaufman, l'aparició de l'home elefant i d'una espècie d'Allan Quatermain, o els cameos de Bram Stoker i Henry James. És Gilliam Murray el fruit de Terry i Bill?... El mapa del tiempo recorda molt a The League of Extraordinary Gentlemen, però millorat. És La sombra del viento més Pandora al Congo, elevat a la màxima potència.

Una de les grans fites és que la novel·la condensa en ella mateixa totes les teories possibles sobre viatges en el temps. La qual cosa la converteix, per mi, en la novel·la de viatges temporals més completa que existeix. I la més bona, què carai! Hi pots trobar referències cinèfiles a palades. De Los Viajeros del Tiempo (Time after time, 1979) a Terminator 2, evidentment El tiempo en sus manos o fins i tot Regreso al Futuro.

El mapa del tiempo és imaginació desbordant, pura i dura, generosa en quantitat i qualitat. Un regal per a qualsevol lector, una meravella.

No sé com parlar de certs temes de la novel·la sense esbudellar-ne l'argument. Així que, sincerament, llegiu-la i compartiu l'apocalipsis amb el capità Derek Shackelton, entreu a una casa encantada amb Bram Stoker, creueu la quarta dimensió amb el Cronotilus, descobriu el veritable rostre d'en Jack, fugiu dels Vigilants del Temps...

5 comentaris:

Questionaire ha dit...

OSTRES, "ME LA PIDO"!

Lo Gené ha dit...

Regal de Reis.

el Adolecedor ha dit...

LA NECESSITO!!!!!! Hauries de treballar de crític, que despertes ganes de llegir.

Josep ha dit...

Ja sé que demanaré per Reis.

I a mon sogre, La mala dona.

Mister Pozart ha dit...

A mi me la va regalar la xicota per recomanació d'en Doc i va ser la millor recepta que m'han donat mai. Molt bona novel·la!!!