divendres, de desembre 19, 2008

Zack and Miri make a porno, o el retorn de Kevin Smith



El gran problema de Kevin Smith és la seva convencionalitat.

Sota una aparença gamberra ens ofereix comèdies més pròximes a Norah Ephron que a John Waters, però sempre amb el seu toc personal basat en diàlegs molt naturals i contínues referències cinèfiles. Gràcies a aquest ingredient secret, Kevin Smith continua fent pel·lícules dignes de veure.

I això que algú va decidir que Chasing Amy era la seva millor pel·lícula. D'ençà d'aleshores, Smith intenta explicar històries d'amor frustrant i frustrat cada cop que vol fer creure'ns que és un gran narrador sobre les peripècies d'una generació desorientada com la seva.

S'equivoca.

Smith té talent per a escriure, però hauria d'apartar-se de la cotilla de comèdia romàntica. A Zack and Miri make a porno explica la mateixa història de Chasing Amy, però aquest cop no compta amb l'insuportable Ben Affleck, afortunadament. És una pel·lícula previsible, sense cap mena de sorpresa. I sense transgressió.

Per què les comèdies sobre rodatges de films porno ho enfoquen sempre des d'una perspectiva tan casta? Per què s'assembla tant Zack and Miri a, per exemple, La vecina de al lado? Per què només Orgazmo va trencar de forma esbojarrada amb aquest punt de vista?

Per sort, Smith mima els seus personatges i tria gent com Tracy Lords, Justin Long o Jason Mewes (l'implacable Jay, amb el cabell curt) per fabricar una comèdia que fa riure. I molt. També hi influeix que s'aproxima a l'humor de Judd Apatow, començant per triar a Seth Rogen com actor protagonista, i passant pel tipus de missatge de peterpanisme trencat que la nova estrella de la comèdia americana ha retrobat.

A la pel·lícula, la parella del títol són dos amics de tota la vida que comparteixen pis per poder pagar el lloguer i les despeses, però que es queden sense quartos i decideixen rodar una porno per fer-se d'or (com arriben a la conclusió és un dels processos més treballats del guió). Càstings, elecció de títol, rodatge (que recorda la part bona de Rebobine por favor) i gelosies...

Vaja, que saps com anirà la peli des de la primera escena, però riuràs de valent amb l'humor verborreic de Smith.

I quedaràs hipnotitzat de la naturalitat d'Elizabeth Banks.

3 comentaris:

quitus ha dit...

tingui en compte el temor al nc-17 i a les collonades varies de la mpaa (http://www.mpaa.org/FlmRat_Ratings.asp). recordi que els temes felatoris i sexuals "puntuen" més les escenes de violència extrema (vinguin a cuento o no).
tanmateix, fa molt que en Kevin no rasca bola, i aquesta última peli seva em fa més por que una pedregada. segurament Clerks era/es irrepetible i hauria d'intentar fer alguna altre cosa. qui sap, si en Jon Favreau a acabat dirigint, una més que digne adaptació d'un personatge de cómic, qualsevol dia el señor Smith, es desperta i li entren ganes de dirigir Daredevil 2.......

moontseta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
moontseta ha dit...

Penso el mateix sobre el Ben Affleck.

Per cert gràcies al teu pare per fer-me aquest descobriment, el teu blog!

Una abraçada.