dimarts, de febrer 17, 2009

La corona valenciana, de Jaume Fuster


Quan vaig anar a les jornades de novel·la negra de Lloseta (Mallorca), el passat novembre, vaig descobrir, entre d'altres coses, dos lliçons importants:

1/Quan plou, a Palma, és el lloc més trist del món.
2/Jaume Fuster era un crack a qui ningú ha seguit l'estela.

Àlex Martín va fer una conferència sobre el llegat de Fuster, i em va picar prou la curiositat com per comprar-me, allà mateix, La corona valenciana.

I ha valgut la pena.

Tota una road movie dura, crua i sense concessions, que narra la història d'un lladregot que traeix els seus companys en el robatori d'unes joies i emprén una fugida endavant que el durà en tot moment al límit del risc. El protagonista recollirà una autoestopista que l'acompanyarà durant el trajecte, i que és més ambigua del que sembla...



La corona valenciana és brutal. Tant física, tant visual, és impossible llegir-la sense imaginar-te un paisatge dels anys 80, amb la roba, els cotxes i els pentinats de la época, en una valència rural pre-especulatòria. Té un ritme endimoniat dels que enganxa, i un estil tan sec que recorda els millors Cohen. Persecucions en cotxe, baralles en boscos en flames, tirotejos en ports nàutics, matons en platjes desertes, sexe en motels de carretera... qui en dóna més?
La corona valenciana té una portada horrorosa en la seva edició de El Grill, amb aquell típic aspecte de literatura escolar que fa que no t'hi apropis si no és per recomanació expresa d'algú que hi entén.

Lamento la meva ignorància fins avui sobre la obra de Fuster. Des d'aquí, la meva petita aportació per a reivindicar-lo.

Existeix una versió no reconeguda per al cinema, en què es modifiquen alguns elements, però vindria a tenir un esperit similar tot i que actualitzat. Aquí la teniu:



6 comentaris:

Josep ha dit...

Me la feren llegir a l'institut, i malgrat ser una cosa forçada m'agradà.

M'agradà la referència inicial a la Nit de l'Albà d'Elx. I vaig aprendre paraules i conceptes nous, com pied noire.

Algun dia el rellegiré.

Àlex ha dit...

UIn gran llibre, centrament. El vaig llegir també a l'escola.
Anterior a "La Corona Valenciana", Jaume Fuster va escriure "De mica en mica s'omple la pica", molt similar a la novel·la negra americana de Dashiell Hamet.
Imprescindible, des del meu punt de vista. L'Enric Vidal és el protagonista de les dues.
I un altre gran autor de novel·la, negra i no tan negra, que s'ha menystingut durant dècades, és Manuel de Pedrolo. "Joc brut" és una novel·la de referència.

sombretti ha dit...

Colló, a mi me'l van fer llegir i no ho vaig fer... vaya!

Anònim ha dit...

Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!

Anònim ha dit...

Segur que qui ha escrit aixo de que: la corona valenciana es brutal..... És mentida no m'agrada gens la "corona valenciana" no se perque us agrada tant, és una merda

Claraa! ha dit...

Qui ha dit lo de "ÉS UNA MERDA" com pots dir aixo!!! A mi certament m'ha encantat!!!