dijous, de març 05, 2009

Quiet, de Màrius Serra

He devorat Quiet en els indrets on no acostumo a llegir.

Sóc dels qui es queden adormits amb un llibre sobre el pit per la nit, i després no trobo el punt on vaig començar a barrejar les paraules amb els pensaments delirants previs a la son.

Però amb Quiet no he pogut fer-ho. Per a Quiet he triat els autobusos, les escales del metro, les sales d'espera i les cues del súper.

Quiet és un llibre tendríssim, una declaració de vida, amb totes les seves llums i ombres.
Records de certs moments clau o intrascendents que en Màrius Serra té amb el seu fill Lluís, en Llullu, afectat d'una malaltia no diagnosticada que el fa absolutament dependent de la gent que l'estima. I Quiet és una demostració que l'estima molta gent, al Llullu. I cada lector que s'hi submergeixi no podrà evitar acompanyar en un viatge pel temps en Màrius, la Mercè i la Carla.


Quiet m'ha recordat al Chronicles Vol.I de Bob Dylan. Per l'estructura no linial de la cronologia (que al cap i a la fi és l'estructura dels records), i per narrar fets anècdotics que passen a la categoria d'històries de ple dret. Sembla ficció, però no ho és. I l'ús del llenguatge de Màrius Serra, amb un constant però no atabalador joc de paraules, és deliciós, com ja esperàvem d'ell.




Afortunadament, Quiet no busca l'efectisme ni l'Óscar fàcil al protagonista discapacitat. En la seva lectura hi he trobat proximitat i identificació, i m'he sentit identificat en molts dels comportaments del Màrius, ja siguin en les virtuts i en els defectes. En aquells rampells d'emprenyament quan sembla que tot conspiri contra teu, aquelles ganes de viatjar peti qui peti, o aquell sentiment de jo ja sé de què em parla, doctor, quan hom és especialista en excursions a urgències.

L'ànima humana al descobert, de la mà del Llullu. Una novel·la, al cap i a la fi, sobre allò que ens converteix en humans.


4 comentaris:

Josep ha dit...

Li vaig regalar aquest llibre a la meua xicota i li va encantar.

Quan acabi el que tinc -un de Jared Diamond- agafaré aquest

mare_de_deu ha dit...

a la llista va

L'Espolsada llibres ha dit...

Quiet és un joc de sensacions que se t'emporten des de la primera a l'última pàgina. Fantàstic!

David ha dit...

Són quarts d'11 de la nit, acabo de llegir "Quiet"he vingut ràpidaent a Google a saber-ne més. M'he quedat amb ganes d'abraçar a en "Llullu" i a en Marius.
Un petó (espero que us arribi)
Ana