dissabte, de març 14, 2009

Y, el último hombre, de Brian K. Vaughn



Quan fa uns anys l'escapista Yorick Brown i el seu mico Ampersand van sobreviure a la plaga que va eliminar tota la població masculina sobre la Terra, els lectors vam iniciar un viatge amb ells.

Ahir, aquest periple va finalitzar.

El último hombre ha estat tota una experiència des del primer número. Una història magna, una Odissea futurista trufada de referències culturals, que ens narrava el viatge que Yorick feia a la recerca de Beth, creuant el planeta de banda a banda. Ulisses i Penèlope.

Però alhora també ens servia en safata una reflexió: com seria el nostre món si els homes desapareixessin de la nit al dia? Seria millor? Patiria els mateixos defectes? Tornaria a la normalitat al cap d'un temps d'aclimatació?

Com afectaria un daltabaix així a la humanitat?

Brian K. Vaughn (actual productor i un dels guionistes de les últimes temporades de Lost) ha construit una història polièdrica, plena de personatges extremadament matissats, definits amb precissió milimètrica i que, no obstant, han agafat vida pròpia i s'han convertit en companys de trajecte durant tot aquest temps. Hem après a estimar l'agent 355 o comprendre els dubtes de la Beth. Hem seguit de prop les evolucions de la Doctora Mann o la indecisió de la Hero. I, sobretot, hem vist créixer Yorick Brown, l'atabalat nano irresponsable del dia de la Gran Depart que de cop va asumir tota la responsabilitat del món. Literalment.

Amb el darrer número de Y, el último hombre, perdem uns amics. És com aquella conversa que tenen al primer capítol, sobre grups masculins que no tornaran a treure cap disc mai més. Però sempre ens quedarà rellegir-lo i tornar a emprenyar-nos amb la filla de puta de l'Alter, patir amb els astronautes de l'estació espacial internacional, veure néixer el primer clon, adoptar Ampersand com a mascota, ser segrestat contínuament per ties lascives amb ganes de sexe, escapar de les amazones, creuar Rúsia, Japó i Austràlia amb un anell de compromís i asseure'ns a París, amb en Yorick, quan descobreixi què l'ha impulsat a sobreviure.

Brian, ets un malparit per fer aquest final tan dolorós. Gràcies.

5 comentaris:

Divadelro ha dit...

Si, final doloroso...pero impagable.

Questionaire ha dit...

És un còmic? No el coneixia. Són llibres? Revistes? Trobaré tota la col·le?

Divadelro ha dit...

Si, es un comic.
Planeta lo ha editado todo...pero a mitad de coleccion, cambian el formato. Es lo unico malo.

fonamental ha dit...

Y és un còmic imprescindible! Juntament amb Fábulas i 100 Balas el millor que s'estava publicant de Vertigo a dia d'avui. Una llàstima que s'acabi.

Divadelro ha dit...

Estic d'acord. Molt recomanable. Juntament amb "Invencible", "Los muertos vivientes", "AIDP" i, feblesa personal, "Ex Machina"...

He dicho...