dimarts, d’abril 28, 2009

Ernesto Alterio contra Antonio Garrido

Diumenge passat es va estrenar La chica de ayer, adaptació espanyola de Life on mars. L'argument és simple i efectiu: un policia modern i rigorós viatja trenta anys al passat i ha de conviure i treballar amb policies de l'época.

A falta de veure el remake USA, la sèrie anglesa funcionava perquè a Gran Bretanya també en saben un tros, de fer ficció.

La chica de ayer, però...

L'últim en fotos promocionals: fer veure que esperes el bus

Per començar, l'ambientació és de cartró pedra, com és habitual en la ficció tv d'aquestes contrades. Gent disfressada, com diu un amic meu. Tot és massa net, massa acabat de planxar i massa ben il·luminat.

A més, el contrast policia moderna/franquista resulta forçat, perquè la policia moderna no es comporta asèpticament com volen fer creure i la post-franquista toveja una mica massa.

I les escenes s'allarguen moltíssim. Té una manca de ritme alarmant, i molts silencis sobrers.


La bogaderia de la comissaria: el negoci infalible

La part positiva és l'intent d'anar més enllà del ventplanisme i la medicodefamilinitis que fa anys que en ha envaït.



Hi ha una cosa, de totes maneres, que volia destacar:

Ernesto Alterio és l'actor amb fama i el prota de la producció. I actua com el cul. Ho fa de pena. No és ni versemblant ni troba el registre correcte. Cada cop que obre la boca o esguarda algú resulta fals. Et desconnecta de la ficció.

Antonio Garrido està brillant. Sé que aquest home desperta moltes antipaties, sobretot arran de la seva intervenció en el programa Identity. Però jo en sóc fan des de que va participar a Los simuladores, una de les millors propostes de ficció (per honesta, efectiva i gens pretenciosa) que s'han fet en els darrers anys a Espanya. Allà sabia quin era el seu rol i l'executava a la perfecció. Ara, en el paper de poli facha de La chica de ayer torna a despuntar per sobre la resta. De fet, és l'únic que comprèn la capacitat autoparòdica de la sèrie i el punt gamberro que els actors es poden permetre.

Antonio Garrido li passa la mà per la cara a Ernesto Alterio. I s'ha de dir ben alt, hòstia.

4 comentaris:

Josep ha dit...

Los Simuladores, és cert, quan els de CUATRO emetien bosn programes.

Bé, han comprat LOST, senyal que volen tornar al bon camí.

Lo Gené ha dit...

No la vaig veure. Segurament perquè pràcticament no miro la tele, però sobretot per la promoció:

"Una serie galardonada con X premios EMI y que ha triunfado en todo el mundo"

A qui volen enganyar? Per què aquesta pompositat cutre (al més pur estil anunci del Corte Inglés) quan haguera estat més fàcil i agraït una mica d'honestedat?

El Adolecedor ha dit...

Semblava que anés partint-se el cul a cada pla. Així no s'està torturat pels viatges en el temps, Alterio, coño!!!
La frase del Garrido "tengo la picha tan larga que me podrían colgar de ella" feia risa. Amb Manuela Velasco, la pregunta és: ¿Los zombies pa cuándo?

Pare Bukkàkez ha dit...

Jo, que tinc el criteri d'un catòlic, em fa l'efecte que aquest Garrido sempre fa el mateix paper.

Serà un paper que clava, doncs, si vostè diu que ho fa bé.

I el que diu de l'ambientació tant neta, estic completament d'acord. Això deu ser un dels factors que fa que no sabent massa perquè, distingim a simple vista per l'estètica si una sèrie és estatal o extranjera.