divendres, de maig 29, 2009

Odio, de David Moody


Salvem primer tots els prejudicis de la portada. Un disseny espantós de la cara d'una nena amb ulls de [codi de barres?] i el lema "La próxima película del director de El Orfanato" no fan presagiar res de bo.

Llegim la sinopsis i retrobem-nos amb una nova versió de la temàtica zombies, en aquesta ocasió per la via infectaos (Enjuto Mojamuto dixit), i la boca se'ns comença a fer aigua. Referències a HG Wells, Anthony Burgess i Richard Matheson, i ja ens veiem a la cua pagant per endur-nos-la a casa.

I què?

La part negativa, abans que res. Durant la primera meitat de la novel·la, els capítols comencen amb un breu relat en tercera persona que ens explica com s'estèn un virus d'odi entre la població dels Estats Units. Com els pròlegs als capítols de House. De fet, deixen la mateixa sensació. Personatges que ens importen poc o res davant un trencament sobtat de la rutina i la irrupció d'una violència inusitada. Són històries ben fetes, no dic que no. I n'hi ha que m'han esgarrifat com poques. Només diré una paraula: vasectomia. Però trenquen el conjunt d'un relat escrit en primera persona (una molt ben construida primera persona, per cert), i acabo deduint que són més un farciment per arribar a les tres-centes pàgines de rigor que un element indispensable de la novel·la. Si no hi fossin, no les trobaríem a faltar. No destorben, tampoc. Són com l'apèndix humana, vaja.

I la positiva?

Tota la resta.

Una portada com Déu mana.

Quina forma d'enganxar-me. Odio, de David Moody és droga pura. Que sigui en certa manera previsible (quina novel·la sobre infectats rabiosos no ho és) no li treu gens de mèrit. Moody s'entreté explicant-nos la miserable vida d'un oficinista encarregat d'atendre els qui volen posar recursos contra multes de trànsit, casat amb tres fills petits en un pis de merda i sense cap mena d'expectativa vital. I va introduint gotetes de violència descontrolada en el relat. Ja sabem què està passant. Ja ho hem vist mil vegades. Però això no vol dir que no ens agradi anar un pas per endavant del pobre protagonista, saber que la que li caurà a sobre serà grossa, i que tot el que el preocupa quedarà reduit a cendres. I acompanyar-lo en aquest viatge és divertidíssimament cruel.

A Odio hi ha molta mala baba ben escampada. I una bona crítica d'allò en que ens este, convertint, en una societat atocinada ancorats en el conformisme més extrem. Però també hi ha sang i fetge i assassinats, rancúnies, quarentenes, estats d'excepció i gent que no demana perdó que topa amb algú pel carrer.

Sí, Odio és pràcticament el guió d'una pel·lícula. Però ni atempta contra la intel·ligència del lector ni cau en la mediocritat en cap moment. És més, s'agraeix l'aparició de cites directes a Amanecer de los muertos i a La invasión de los ultracuerpos. I s'agraeix que la prosa sigui tan senzilla com efectiva.

Collons, què bé m'ho he passat llegint Odio. Potser peca d'un excés de pirotècnia final, un to massa belicós pel que ha estat el que ha predominat durant tot el relat. Però tant se val. Al cap i a la fi, no has pogut deixar anar el llibre durant tot l'apocalipsis.




Annexe. Acabo de llegir que David Moody es va autopublicar el llibre el 2006 i va vendre'n els drets a Guillermo del Toro. Collons!

5 comentaris:

Àlex ha dit...

Doncs merci, perquè estic desesperada buscant alguna cosa bona per a llegir...
No em queda res nou a casa i he hagut d'acabar agafant un llibre de la Júlia Navarro que ma germana va deixar al meu nòvio i ja em comença a sortir urticària...
Demà, cap a l'FNAC a pillar Odio!

Pere Llufa ha dit...

Efectivament, la portada fa cagar i et treu totes les ganes de comprar-te el llibre.

Ja tenim una altra cosa que els espanyols fan amb el cul:

1. Traduir títols de pel·lícules
2. Redissenyar portades de llibres

Cheewee ha dit...

per cert....reclamo una merescuda atenció al meu últim post de MUSICAPOD:

Germanes de futbolistes

http://musicapod.blogspot.com/2009/05/hermanas-de-futbolistas.html

Vull opinions sobre les "jamelgues"

Listo Entertainment ha dit...

senyor ronya mortis,
recordes el blog de La Cinefilia que llegies de tant en tant quan érem joves?
doncs ara l'he tret en forma de llibre i en faig la presentació demà dimecres 3/6/9 i em faria molta il·lusió que t'hi passesis si tens un moment :)

http://listocomics.com/cinefilia

petons i abraçades!

quitus ha dit...

per coses cutres del photoshop pasin per Photoshop disasters. no hi ha cap nacionalitat que se salvi de les burrades fetes amb el programa d'Adobe.
--------------------------
concurs friki,
catalans ilustres que invadeixen el món,
http://www.youtube.com/watch?v=45PM3OU9SNo
¿endevinen el nom del tema?
(si saben el nom de la serie on apareix, per un moment, pensaré que no soc l'únic friki del planeta terra).