diumenge, de maig 24, 2009

Una anciana obesa y tranquila, de Luis Gutiérrez Maluenda


Per què hi ha autors d'un talent enorme que passen desaparcebuts és un debat massa bast com per encetar-lo ara. Que Luis Gutiérrez Maluenda algun dia rebrà el reconeixement públic que es mereix (perquè el de crítica ja el té), no en tinc cap de mena de dubte.

I quina és la seva fòrmula? La clàssica, la novel·la negra per la vena de Hammett i Chandler en paisatges reconeixibles. Un detectiu cínic però honest, un parell de femmes fatales, crims de difícil resolució i un bon grapat d'idees escrites amb mestria.

Gutiérrez Maluenda escriu molt bé. Però molt, molt bé. Ho vaig descobrir amb Música para los muertos i se m'ha confirmat amb Una anciana obesa y tranquila. És directe, concís i extremadament irònic, i sap dosificar els elements que té a l'abast. Col·lecciona girs argumentals i va dosificant el misteri fins a un final amb segell Maluenda: la resolució ràpida i diàfana en la qual totes les peces encaixen.

A "Una anciana...", la dona del títol és assassinada a casa seva. El veí que cada dia l'observava regar les plantes és Humphrey (l'alter ego de Basilio Céspedes), un detectiu abstemi a qui no li agrada que li prenguin el pèl. La Barcelona d'Aznar, el Madrid de la COPE i la Lisboa dels fados seran els escenaris pels quals es mourà fins a esclarir l'homicidi. Una segona trama, relacionada amb una dona que vol que el seu marit l'enxampi sent infidel, es barrejarà amb la primera...

Cal seguir de prop a Luis Gutiérrez Maluenda. Com si fóssim un dels seus detectius... però una mica més afortunats i amb menys gent intentant trencar-nos les cames.

I vé ben recomanat!

1 comentari:

Josep ha dit...

Ja és el tercer llibre que m'apunto per a llegir aquest estiu.