dissabte, de juny 20, 2009

Twistanschauung, de Víctor García Tur


-Tinc fotos borratxo al facebook més dignes que aquesta -menteixo al noi de la samarreta groga. No tinc fotos borratxo al facebook. I el nivell de dignitat és molt relatiu.

El noi riu i xerrem una estona. S'assembla força a un amic de ma germana que és bon paio, així que per associació suposo que em cau bé. Li pregunto quina és la seva novel·la i em respon que no, que és un llibre de relats amb un nom estranyíssim. Em passa un dinaquatre amb el primer conte de tots, per fer un tast.

Quan li faig la típica pregunta que tot escriptor de contes sent vint-i-mil vegades al dia (per què no, una novel·la?), assegura que no té prou constància.

Llegint Twistanschauung t'adones que és veritat i és fals a l'hora.

És cert, perquè cadascun dels tretze relats té una morfologia pròpia. García Tur crea la forma del conte en base a allò que vol explicar, i se serveix dels elements més adeqüats en cada moment per a construïr-lo (fotografies, símbols, canvis d'dioma). Això converteix el llibre en un ens orgànic. Si en qualsevol altre aplec de relats pots anar saltant d'un a l'altre indistintament, perquè l'ordre no altera el resultat, al Twist... és més que recomanable seguir la línia cronològica pautada per Tur per gaudir plenament del seu joc de miralls, de les referències internes i dels mecanismes que s'activen i es desactiven entre si a cada pàgina.
I és per això que l'asseveració de la manca de constància és falsa. Perquè el Twist... és un tot integral, en que els relats estan interconnectats i alhora són autònoms, en què hi ha una trama subtil i persistent com la pluja fina al llarg de tots ells (curiosament i irònicament, el segrest de criatures).

Víctor Garcia Tur és dissenyador gràfic, i això es nota alhora de construir la novel·la (perquè també podríem refererir-nos al Twist... com una novel·la encoberta). No només pel disseny de la portada, que ja marca una línia trencadora del que vindrà dins, sinó per la seva elecció en les imatges a descriure (amb una fixació esfereïdora pels detalls més qüotidians). El joc proposat a l'equador del volum amb "Les set diferències/Antena/Las siete diferencias" és deliciós.

Les seves referències? Tot i que ell cita sovint Cheever (i es nota en el resultat, amb aquestes històries de rutina entre parelles que es trenquen per la irrupció d'una obsessió), hi he vist rastres de Palahniuk (Mozzaiku) o de Sergi Pàmies (L'ull màgic), però també s'atreveix a citar a Sergi Mas o a la publicitat de Garnier.

El llenguatge és planer, directe i molt barceloní (un fet que sembla que la crítica detesta cada cop que un autor barceloní escriu sobre el que passa a la seva ciutat, com si no fos un recurs legítim).

Crec que tenim Víctor García Tur per molts anys. Si al final, seran les primeres impressions, les que compten.


1 comentari:

el llibreter ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu que Twistanschauung destaca pel la seva concepció integral com a llibre més que com a simple recull de contes. Tot un encert de l'autor, que té una web molt i molt interessant, a veure si ens regala el making of de Bildungsrobot.

Salutaciosn cordials.